2010-03-28

Bolívia capital...

Bolívia capital... La Paz.
Doncs no! Encara que la seu del govern estigui a La Paz, i aquesta actuï com a capital "de facto", la capital constitucional, jurídica i històrica del país és Sucre.
Si ja: a l'escola em van ensenyar que era La Paz, però això no vol dir que sigui 100% cert... Aquí a Bolívia ningú en té cap dubte: la capital és Sucre i això no ho discuteix ningú.
Aclarit el tema, explicaré que a La Paz m'hi he quedat més temps del que tenia previst. Vaig tenir que deixar a reparar la càmera (maleïda pols de Caucato!), i fins que no me la van retornar com a nova em vaig quedar "encallat".
Durant aquest temps, vaig passar Setmana Santa, vaig viure unes eleccions i vaig conèixer la Carla: la meva guia local. Em va portar pels bastidors del teatre municipal, em va explicar els draps bruts de l'actual govern i dels ministeris (perquè treballa al ministeri de treball) i un diumenge a la tarda, vaig acabar recollint àvies per a que anessin a votar al marit de la seva germana, que era candidat a l'administració-gerència de la companyia telefònica en una de les àrees de La Paz. Si, si... No m'ho feu explicar que jo tampoc ho acabo d'entendre.
Per cert: la ciutat més gran de Bolívia tampoc és La Paz. És Santa Cruz!

2010-03-27

Resum de Perú

Fa 9 mesos (uns 290 dies) que vaig entrar al Perú...
És possible resumir tot aquest temps en un Post?
Vaig entrar a Perú a principis de juny de l'any passat pel nord, i després de passar una setmana per Trujillo i Lima, vaig anar a parar a Pisco.
La majoria de temps (8 mesos) me'ls he passat a Pisco Sin Fronteras. És difícil explicar la màgia que fa que un lloc tan "hostil" com Pisco t'atrapi d'aquesta manera. A vegades penso que n'hi ha prou amb la sensació de sentir-se útil i estar envoltat de gent molt autèntica d'arreu del món que vessa energia per tots costats... A vegades també penso que acabar els "banys francesos" (7 mesos) va ser un acte de tossuderia que tant em caracteritza... No ho sé... La cosa és que molts voluntaris de llarg termini, després d'un temps, acaben tornant a Pisco cercant vés a saber que... així que si algú passa per allà, millor que provi "aquesta atracció màgica" per si mateix.
Mostra Donant voltes... en un mapa més gran
La resta de temps (durant el mes de novembre), me la vaig passar viatjant amb ma germà Sergi al llarg del "camí dels Gringos": Nazca, Arequipa i el Canó del Colca, Puno, Cusco i Machu Picchu.
També cal destacar uns dies que em vaig trobar amb els meus pares a Lima (si la Muntanya no va a Mahoma...), on em van portar a "cos de rei" pels llocs més exclusius de San Isidro i Miraflores... Una altra forma molt còmoda i relaxada de conèixer un país!
Altres encontres fortuïts, com els del Diego a Trujillo, el Pampa a Lima... Ma cosina, que també rondava pel Perú i ens vam trobar a Lima per posar-nos al dia després de més de cinc anys sense saber res l'un de l'altre...
Parlant de família. Durant tots aquests mesos em diuen que he perdut les àvies que tenia... Temps per recordar-les també. Dies per ser conscient que el temps passa, tot canvia, i que quan torni a casa les coses seran molt diferents.

2010-03-23

Records de Miraflores

Assegut a l'autobús miro per la finestra el desolat paisatge de la costa peruana al so de "chill out" mesclat amb de ritmes folclòrics peruans.
I recordo...
Recordo aquell vespre que havia sentit aquells sons per primera vegada...
Recordo els incomptables viatges de Pisco a Lima i viceversa...
Recordo esperar-la a "Falabella". Recordo veure-la arribar vestida "amb roba de ciutat", xancletes i una bossa enorme sota el braç... Recordo que no parava de somriure mentre tractava de buscar alguna excusa pel seu retard.
Recordo aquella vella habitació de pensió atapeïda amb un llit i una llitera que es va convertir en el nostre refugi, on ens dedicàvem tot el temps per nosaltres, ignorant horaris i menjades.
Recordo els hostes nepalesos cuinant arròs amb curri tot el dia, i recordo aquell noi sudafricà a qui les coses no li anaven massa bé però sempre tenia un somriure als llavis.
Recordo els esmorzars al llit i els seus "antojos" d'Inka Cola gelada amb got de vidre, pollastre a la brasa sense ketchup, sopa xinesa amb cullera de fusta, rotlles de canyella, crispetes, iogurts de vainilla i tes ensucrats.
Recordo a Alejandro Sanz i Alicia Keys, Shakira, Julieta Venegas i Marta Sanchez i Carlos Baute a Htv després d'inacabables sessions de zapping.
Recordo els passejos pels carrers de Miraflores... Recordo que a la fi li vaig trobar el seu encant...
Si... Recordo que malgrat Lima no em desperti massa simpaties vaig ser-hi feliç...
Recordo... del llatí "Recordari": tornar a passar pel COR.

2010-03-22

"Pisco Sin Fronteras" (i 9): dies difícils

La cosa és que ser voluntari a "Pisco Sin Fronteras" no és gens fàcil. A més del treball dur, i les malalties i diarrees (hi ha gent que es passa més temps malalta que treballant), aquí ningú et va penjant medalles, i a la gent de Pisco li costa entendre el concepte de "voluntari".
Un cop tractava d'explicar-li a una noia d'uns vint anys:
-"Si, sóc voluntari, d'aquells que treballen sense rebre diners a canvi, per voluntat!".
-"Ah, entonces tu trabajas de prostituto, ¿no?", va dir una mica avergonyida.
Això és un cas extrem, és clar... Massa gent pensa que rebem salaris de les nostres ambaixades, o que simplement som presidiaris que estem complint condemna al Perú.
A vegades és frustrant enfrontar-se amb la idiosincràsia local i veure com els beneficiaris no "col·laboren" amb nosaltres... Simplement reben l'ajut perquè "ho mereixen", perquè no tenen res, o perquè tenen menys que el veí.
A vegades et bull la sang perquè no ja no col·laboren, sinó que a més, tracten de dirigir-te amb la cervesa a la mà... (-"Está chueco, está chueco!").
Taxistes que tracten de cobrar-te el doble, la mescladora de ciment que s'espatlla, ferreteries que carreguen un "plus" per ser "gringo", el camió que et ve a recollir dues hores tard (això si és que ve)... Això és el pa de cada dia.
Però hi ha dies que són una mica més difícils: el dia que el Simon es va posar malalt amb tots els símptomes de la "grip porcina" (i el conseqüent rebombori als medis de comunicació), el dia de "Pisco Unido", un festival per recaptar fons organitzat per una colla de voluntaris que van haver de posar diners de la seva butxaca perquè l'esdeveniment no va tenir l'acollida esperada i va generar pèrdues incalculables, el dia que ens van entrar a robar a la casa de voluntaris, el dia que un dels majors empresaris de Pisco va dir que els voluntaris érem una "colla de borratxos", el dia que els francesos van deixar d'enviar els diners pel projecte dels banys, el dia que em vaig passar la nit escoltant la radio i al matí següent vam haver d'evacuar per l'amenaça de Tsunami després del terratrèmol de Xile, el dia que un buscabronques em va treure un ganivet al mercat, el dia que van assaltar al Will a punta de pistola... El dia que...
Tot i així, a mi encara em quedava passar un dels dies més difícils: el dia que m'acomiadaria de tothom i deixaria "Pisco Sin Fronteras".

2010-03-10

"Pisco Sin Fronteras" (i 8): recepta ecològica

Ingredients:
- Oli fet servir
- Metanol
- Sosa càustica
- Aigua
Preparació:
Es recull l'oli fet servir de restaurants i locals de menjar ràpid. Justament a Pisco no falten els "Chifas" (restaurants xinesos) o els locals on venen patates fregides en quantitats industrials, "chicharrones", pollastre "broaster", hamburgueses (si, també les submergeixen en oli bullint!)...
Una vegada l'oli queda emmagatzemat en un tanc, es filtra i es calenta a 50°-60° durant dues hores per treure'n les impureses i l'aigua.
S'afegeix el metanol i la sosa càustica i s'espera a que reaccioni.
Tan bon punt s'ha produït la reacció, es deixa reposar una nit i... Ja tenim BIODIÈSEL! El producte residual de la reacció, glicerina, sedimenta al fons del dipòsit, es purga i es pot utilitzar com a matèria base per a produir sabons.
El biodièsel s'ha de rentar. Per això es posa en compartiments amb aigua (l'aigua queda al fons) i una bomba d'aquari, d'aquelles que produeixen bombolles. Les bombolles pugen a la superfície, rentant el combustible al seu pas. Aquest procés s'ha de repetir unes quatre vegades per assegurar que no quedin impureses.
Un cop separada l'aigua, ja tenim biodièsel llest per fer servir al nostre motor (motor Dièsel, es clar).
Quantitats:
El procés, com s'ha vist, no és gens complicat, i els ingredients i materials necessaris estan a l'abast de tothom. Ara bé, per a que la recepta sigui exitosa, les quantitats emprades en les reaccions i el temps en cada una de les fases ha de ser força estricte. Una explicació molt més detallada de tot el procés la podeu trobar al següent enllaç.
====================================================================
Utilitzar biodièsel té infinitat d'avantatges: és net, segur i està llest per fer servir (no necessita cap modificació del motor de gasoil convencional). Produir biodièsel, a més de reciclar l'oli de cuina, resulta més econòmic que comprar gasoil, i en el cas de Pisco Sin Fronteras, no només es fa servir per moure el nostre camió (quan no està al taller), sinó que l'excés de producció es pot vendre a fàbriques o empreses de transport.
L'únic problema és que quan el motor del teu vehicle està en marxa, fa olor a patata fregida!
====================================================================
Aquest projecte de llarg termini tan ambiciós (la primera planta de producció de biodièsel del Perú) està dut a terme per "Burners Without Borders", una organització que va ajudar al poble de Pisco just després que es produís el terratrèmol ara fa cosa de 2 anys i mig, i que actualment col·labora estretament amb "Pisco Sin Fronteras".
(A la foto, el Richard (ANG) tornant-se boig manipulant la planta de biodièsel)

2010-03-01

"Pisco Sin Fronteras" (i 7): els banys francesos, per fi!

Ja era fosc a Caucato i començava a fer fresca...
Mentre la resta de gent rentava i arranjava les eines, el Mark (IRL) i jo tornàvem cap a l'escola on guardem les nostres coses amb un somriure als llavis. La satisfacció del treball físic després d'una llarga jornada de treball. De manera improvitzada ens acostem més i més, i acabem passejant abraçats.
- Company, sembla que això s'ha acabat... Temps per una birra?
- Una... Potser dues?
- Si, les que siguin! Estarà bé!
Després, el Mark va desaparèixer practicament sense acomiadar-se. Tres mesos treballant al seu costat... el coneixia prou per dir que la seva actitud no em va sorprendre. Es va estalviar les reunions amb la Comunitat, amb la Municipalitat de San Clemente, les aparicions a la televisió, escriure un article per a la premsa local, la cer1mònia d'inauguració, els discursos pertinents... A mi tampoc es que em faci molta gràcia tot això, però si s'ha de fer es fà, i ja està. Tot sigui pel bé de la Comunitat i per potenciar la nostra fama (a vegades crec que injustament malmesa) a Pisco i rodalies.
Algunes xifres:
Cost total del projecte: 42.000 s/ (uns 10.500 euros). Això vol dir que construir un bany costa 2.625 euros, amb la seva corresponen fosa sèptica. Si li descomptem el cost del transport i el menjar, al voltant d'un 25% del cost total, surt que cada un dels "mòduls sanitaris" costa uns 2100 euros (vist així, encara em sembla poc!).
Temps d'execució: 7 mesos (uns 220 dies). Si se li descompten els dies que el projecte ha estat aturat per manca de recursos (3 setmanes aproximadament), resulta que per a la construcció d'un sol mòdul, es triguen 7 setmanes (mirat així, encara em sembla poc!)
Algunes reflexions:
"Posar maons tot escoltant "Madonna" i fent jocs de paraules amb la paraula "glove"... El millor treball de la meva vida!" (Sarah, País de Gal·les, professora de música).
"Tot i ser un dels projectes més durs (el transport és esgotador, els mosquits insoportables, el menjar avorrit, el sol implacable...), m'agrada venir als "Banys Francesos" perquè veig que la gent dóna el millor de sí mateix. I a més, repeteix!" (Julien, Suïssa, enginyer de producció).
"Si m'oferissin 2.000$ per fer el mateix treball a casa, diria que no, ni de broma! Però aquí ho faig de franc, i a més, ho gaudeixo!" (Matt, Austràlia, paleta).
"El que més em fot, és que aquells tíos d'allà, en comptes d'ajudar-me a carregar el carretó, només fan que beure cervesa i mirar-me el cul!" (Rowena, Bèlgica, llicenciada en ciencies polítiques i políglota).
"She'll be good!" (Mark, Irlanda, fuster, granger, manobre... 239 habilitats més i optimista radical).
"Ah, que s'ha d'ajudar a construir els banys? Doncs llavors no els vull. Ja no m'importen!" (Sra. Marta, habitant de Caucato).
"Els banys? Són bonics, si. Però jo hagués preferit una església nova!" (Sra. Juanita, habitant de Caucato).
"Allà on aneu no us faltarà res! Tot estarà bé per vosaltres... Jo no tinc com pagar-vos tota la feina que feu, però Déu segur que ho farà!" (Sra. Rosita, habitant de Caucato).
"Mai havia invertit tanta il·lusió i energia en la realització d'un projecte" (un servidor).
====================================================================
Algunes fotografies:
Agost: parets.
Setembre: parets i pilars.
Octubre: bigues i sostres.