Hi ha moments bons (són la majoria), moments no tant bons (gràcies a Déu, no masses), moments moooooolt bons i moments màgics (aquests es poden comptar amb els dits de les mans). El Nacho i la Cassan ens van oferir amb un d'aquests moments màgics quan ens van anunciar que es volien casar. Havien trobat el lloc indicat: platja, una parra (encara que era una "sercaviva" amb "maracuyá"), i gent amb qui compartir el moment.
-"Además, tenemos de todo: cosinero (el Pampa), músicos (Laurent i Cia), fotógrafo (jo)..."
La boda va ser "RE-linda" i "la gente estuvo RE-copada" (és que els nuvis són argentins). Va haver-hi de tot: cerimònia a la platja amb posta de sol, lectura de poesia, jocs de pistes, reflexions sobre l'amor, vals nupcial al so de "Cinema Paradiso", sopar de germanor amb pastís, música en viu, improvisacions de teatre representant problemes de parella i barra lliure a càrrec del Raúl (l'amo del Kamala), que no va posar cap trava a l'esdeveniment i va participar de tot.
El moment màgic va arribar quan la núvia va jurar els vots, i no només es va emocionar ella sinó que ens va emocionar a tots. En aquell moment, tots els presents, creguéssim o no en el matrimoni, vam creure en l'AMOR entre el Nacho i la Cassan.
Ah! I van ser feliços menjant molts anissos.
====================================================================
Per cert, algú se n'ha adonat de la data? Màgic, màgic, màgic.