No cal ser un geni per dur la comptabilitat d'un negoci petit. En un sac hi posem les sortides (lloguers, despeses d'aigua, llum, gas, manteniment, béns consumibles, sous...) i en un altre sac hi posem totes les entrades (venda directa, amb impostos, sense impostos, comissions, extres...)
Ho podem complicar tot tant com vulguem i posar-hi els noms que preferim (actius fixos, inversions... etc), pero al final són faves comptades: se sumen les entrades i es resten les sortides. El que s'obté és el benefici. I si a això li traiem els impostos, s'obté el "benefici net".
Un dia a la universitat, un profe una mica repel·lent i pijo d'economia (d'aquells espècimens amb pantalons de pinces i jersei lligat per sobre de les espatlles... i si companys, a la "uni" també em va tocar estudiar economia) ens va dir que si un negoci no donava més d'un 30% de benefici, aleshores NO era un negoci, i el més assenyat era deixar-ho correr.
Doncs bé, després de molt insistir-hi, a finals de desembre van sortir els esperats balanços de "Ventana Sur". I? Els números eren aclaparadors! Els beneficis rondaven el 0% (alguns mesos amb beneficis rondant 1 salari mínim, i d'altres amb alguna que altra pèrdua).
Uf! Si al menys els beneficis fossin del 20%!!! el 15%??!! Però es que ni de lluny!!!
Em sap greu la veritat, i també em fa una mica de ràbia... Tantes hores a la recepció, a la bugaderia rentant llençols, a la cuina, tractant d'endreçar-la i mantenir-la neta tot el dia... Deixant-me la son als torns nocturns per obrir la porta a borratxos que tornen a les cinc del matí... Tanta energia invertida, tanta son perduda... Tantes hores de treball... Per res! Si hagués acceptat qualsevol feina (de recepcionista, per exemple, jeje...) a qualsevol lloc cobrant un salari mínim (uns 260€), ara tindria més diners a les butxaques.
(sospir).
Ara mateix impossible no pensar en l'oferta del TBC ara fa cosa de mig any: a hores d'ara, l'"Escola Francesa" estaria acabant-se, jo tindria 1000$ més, l'Ego pels núvols i molta pau interior...
Però gràcies al cel, quan rebo la noticia hi ha la Selena que m'ha vingut a visitar i m'ho prenc amb filosofía.
- "Ostres Ivan, aquesta és difícil de superar. Definitivament la teva vida és molt més ridícula que la meva." Sense dubte, aquesta experiència mereix estar amb lletres majúscules al meu "Ridiculum Vitae".
Si... M'ho prenc amb mooooooolta filosofia... Y també tracto de menjar bé, recuperar la son i tractar de posar bona cara i no passar-m'ho malament. Però l'Iván no ho sembla portar tant bé: els seus canvis d'humor són cada vegada més freqüents, ha engreixat uns 10 quilos, i només sembla passar-s'ho bé cada vegada beu, cosa que fa cada vegada més sovint.
====================================================================
Un dia, després d'un dels seus (cada vegada més freqüents) atacs d'ira, l'Iván em diu que ja no vol que hi treballi més a l'hostal.
També diu altres tonteries que no em molesto pas a contestar, perquè si parlo, m'haurà d'escoltar... perquè en el fons, jo ja fa temps que n'estic una mica tip de tot plegat. Quan dic de tot, és de tot: dels balanços, dels clients, de l'Iván, dels "asados" i de sa puta mare! Així que si, vist que això de l'hostal no va enlloc i que el meu soci en comptes de ser un assenyat home de negocis és un autèntic ---------- (ostres tu, feia molt temps que no deia aquesta paraula...), el divorci que em proposa ja m'està bé. L'únic que li demano, és que si no pot pagar-me tots els diners d'una (cosa que segur que no pot), acordem una solució ràpida i elegant que ens convingui als dos.
====================================================================
Molta gent dirà: "Oh! Apugeu els preus!", o també: "Oh! abaixeu els serveis", "Dóna-li més temps", "Fes més propaganda"...
Però crec conèixer el negoci des de dins. Ja ho he dit. Són faves comptades. Hi ha una despesa que es "menja" (literalment) tots els beneficis: el cost del lloguer de la casa. El marge de benefici és tan petit que no importa si es redueixen els altres costos o s'apugen els preus un 20%. Cosa que per cert, ja ho hem provat, però amb la clientela que tenim que tant es mira la butxaca, prefereix anar a un altre hostal (en els darrers anys, a Santiago n'han sortit com bolets, i ara, mira quina casualitat, n'hi ha molts que tanquen!).
I l'Iván? Mmmmmmh... Aquest mereix un post per ell solet, però vist que últimament em costa escriure me l'estalviaré i dedicaré la meva energia a una altra cosa. Un dia li vaig comentar la possibilitat de parlar amb l'amo de la casa per que ens abaixés el lloguer, però no em va voler ni escoltar... Encara segueix "tancat" a l'hostal, sent esclau (mai més ben dit) del seu propi "negoci". Ha canviat tot el personal pensant-se que així la cosa anirà millor... Ja ho he dit: un autèntic g----------. Malgrat tot, no és mal tío... per això, en el fons (molt en el fons) em fa llàstima.
En fi, a aquestes alçades ja no té sentit donar-hi més voltes. A més del balanç econòmic s'han de fer altres tipus de balanços i veure que n'he après de tot això: Moltes coses!
