La terminal

Avui, el primer que he fet ha sigut anar al barber (sense ni tant sols esmorzar, perquè ja se sap, és dolent afaitar-se amb la panxa plena): tall normal, rentat i arreglar la barba.

Afaitar-se a cal barber... Per mi ja ha deixat de ser una activitat perillosa: després d'haver-ho provat un cop i veure que no n'hi ha per tant, ja em poso en mans de qualsevol... La primera vegada no ho tenia massa clar, però un cop superats els primers temors, i veure que a la gent li agrada el resultat, toca repetir! Arreglar-se la barba: entre 3000 i 6000 pesos, és a dir, entre 1 i 2 euros... que no sigui pel preu!

Després he anat a connectar-me a Internet (s'ha de fer de tant en tant), per descarregar fotografies i revisar el correu: 4 correus molt bons, d'aquells que fan il·lusió rebre, i un d'ells no m'ha agradat gens. La resta, "brossa" o lectures "en diagonal" de correus acumulats.

Com que he entaulat amistat amb l'amo del "cyber", he acabat ajudant-lo a fer fotos a una parella de noucasats, i després (mentre l'amo els imprimia els resultats), les hi he descarregat en un USB que s'han quedat com a record. Jo seria l'últim lloc on em faria fer les fotos del meu casament, però sempre hi ha gent per tot. A canvi, l'amo m'ha regalat uns minuts de connexió, uns DVD's verges i unes caixes... Bien!

Més tard, he anat tot orgullós amb el meu DVD (carregat amb les fotos de les últimes setmanes) al servei postal per enviar-ho a casa, i ja passades les tres de la tarda, m'he acostat a dinar: "almuerzo corriente" per 5500 pesos (no arriba als 2 euros).

Havent dinat, cinema d'estrena per 6000 pesos (2 euros per ser dissabte): l'última d'en "James Bond", a manca d'alguna cosa millor. Estava tant cansat que no he pogut evitar perdre la consciència durant quinze minuts (totalment prescindibles per poder seguir la trama).

Al sortir de la migdiada (perdó! del cinema), dutxa d'aigua freda, raspallada de dents, canvi de roba per sentir-me com nou i...

... Finalment, a les vuit del vespre, net i arreglat, he decidit trucar a la Marce per acomiadar-me d'ella. Però abans, hem quedat per anar a sopar...

====================================================================

Tot això no té res d'especial: podria haver sigut un dia normal a pràcticament qualsevol lloc del món... El que ha fet diferent el meu dia, és que ha passat íntegrament dins d'una terminal d'autobusos (al principi, els guàrdies de seguretat semblaven una mica mosquejats de veure un personatge amb motxilla al coll divagant amunt i avall sense destinació fixa, però al final s'hi han acostumat: "¿Q'hubo, don Ivan? ¿Todo bién, o que?").

... Precisament la Marce, qui m'ha alliberat del terminal, ha sigut qui m'ha convençut amb la seva veu dolça de quedar-me una nit més a Medellín... Aquí segueixo retingut... Per si de cas: que ningú pagui el rescat!

Cinema i cinema...

... Confesión a Laura (1990), La estrategia del caracol (1994), La vendedora de rosas (1998), Kalibre 35 (1999), La virgen de los sicarios (2000), La pena máxima (2001), La primera noche (2003), Maria llena eres de gracia (2004), Sumas y restas (2004), Rosario tijeras (2005), La milagrosa (2006), El colombian dream (2006), Soñar no cuesta nada (2006), Satanás (2007), Perro come perro (2008), Paraíso Travel (2008), Los actores del conflicto (2008)...

Fer-me amic de la Marcela, m'ha permès acostar-me al cinema colombià... Aquestes són només algunes de les pel·lícules que he vist: narcotràfic, segrestos i guerrilla són temes recurrents.

No acostumo a recomanar pel·lícules, però si en teniu ocasió, doncs mireu-les home! que tampoc costa tant!

Per cert: sabeu com n'hi diuen a les "crispetes" a Colòmbia? "Crispetas"!

(Missatge cultural patrocinat per "Cinesis, Laboratorio Creativo")

Recepta milionària?

Ingredients:

- Benzina.

- Àcid sulfúric.

- Permanganat de potassi.

- Sosa càustica.

- Fulles de coca.

- Calç.

- Sal.

Preparació:

Abocar la sal sobre les fulles de coca (prèviament escampades pel terra) i mesclar. Sense miraments. Normalment es trepitja i es refrega amb les botes fins que les fulles deixen anar substància.

Afegir la calç i seguir mesclant... fins que les fulles es marceixin. Ficar la mescla obtinguda en uns dipòsits, afegir la benzina i deixar reposar. Filtrar la benzina i les fulles ja es poden llençar.

A banda, preparar una solució d'àcid sulfúric amb aigua que després s'afegeix a la benzina filtrada.

A la mescla obtinguda, afegir el permanganat de potassi. Afegir la sosa càustica perquè reaccioni amb l'àcid sulfúric. Tant bon punt hagi reaccionat (bullit), la mescla final es filtra diverses vegades (un filtre pot ser -i normalment és- una samarreta vella).

El sòlid que s'obté s'anomena "basuco", i es ven en un laboratori de veritat a preu ridícul. Molta gent ho fuma (*) com si fos marihuana però NO es pot esnifar (encara que hi ha israelians que ho intenten... que bèsties!).

Quantitats:

Són necessaris 15 quilos de fulles de coca per obtenir 15 grams de "basuco", que es poden vendre per uns 35000-40000 pesos (uns 10-15 euros).

La lliçó rebuda avui, podria ser impartida a tots els instituts d'ESO: augmentaria l'interès per les aplicacions pràctiques de la química, i segurament, a més d'un se li trauria del cap provar certes substàncies de veure com estan elaborades (jo he vist gent tirar paperetes senceres de coca a la brossa després d'haver vist tot el procés).

====================================================================

(*) Fumar "basuco" crea una dependència semblant a la heroïna, i uns danys físics fins i tot pitjors. El fet que sigui tant addictiu i accessible, el converteix en molt comú entre les classes més pobres. Els fumadors de "basuco" estan molt mal vistos i viuen al carrer demacrats en l'extrema marginalitat. Més informació a http://www.antiadiccion.com/2007/08/07/el-famoso-basuco/

Històries d'hostals (i 2)

-"Donde es que vas a dormir, Lindo?"

Eren les 12 de la nit, i aquestes paraules de la Marcela van caure sobre mi com un gerro d'aigua freda...

-"A mi casa, al 'Palm Tree', ya sabes donde es... Pero antes vamos a senar algo, ¿si o que?"

Vaig intentar respondre amb un to de bon humor, intentant dissimular el meu disgust... Després dels últims dies a El Peñol i Rioclaro, jo em pensava que la cosa estava feta, i que em convidaria a casa seva... però no! En fi: m'està bé una dosi d'humilitat... Els excessos de confiança no senten bé a ningú...

====================================================================

-"¡Regresaste conchudo!", em va rebre la Salomé... -"¡Cuéntame todo! ¿como te fué?!..."

Un cop posats al dia dels nostres afers, em va explicar les últimes novetats de l'hostal:

• El Peter i la Donna (HOL), finalment van posar a la venta la moto (perquè ja n'estaven fins als ous d'ella) a un preu ruïnós, després d'haver anat acumulant nyaps per mitja dotzena de tallers colombians.

• L'Estarley (CAN), prometia ser (i al final va ser així) un "capullo" integral que va aconseguir el rècord de caure malament a tothom en el mínim temps possible.

• El Jan (FRA) va seguir amb el seu ritme trepidant de nits sense dormir a base de cocaïna fins que la seva ex-núvia el va trucar des de Tolosa, i llavors va decidir cancel·lar el seu viatge de mig any per tornar amb ella.

• El Piero (ITA), que està jubilat i viatja cinc mesos a l'any per evitar els hivern, encara seguia a l'hostal.

• El Javi i el Gustavo, dos nois del País Basc, que van aconseguir, cadascú per la seva banda, "conquerir" el cor de dues de les noies que treballen a la recepció...

Prenent una cervesa amb ella, vaig oblidar per una estona la meva decepció que havia tingut moments abans... Ho havia dit en to de broma "Llévame a mi casa..." però no podria haver emprat una comparació millor: el "Palm Tree", a hores d'ara, ja és com casa meva.