2010-03-01

"Pisco Sin Fronteras" (i 7): els banys francesos, per fi!

Ja era fosc a Caucato i començava a fer fresca...
Mentre la resta de gent rentava i arranjava les eines, el Mark (IRL) i jo tornàvem cap a l'escola on guardem les nostres coses amb un somriure als llavis. La satisfacció del treball físic després d'una llarga jornada de treball. De manera improvitzada ens acostem més i més, i acabem passejant abraçats.
- Company, sembla que això s'ha acabat... Temps per una birra?
- Una... Potser dues?
- Si, les que siguin! Estarà bé!
Després, el Mark va desaparèixer practicament sense acomiadar-se. Tres mesos treballant al seu costat... el coneixia prou per dir que la seva actitud no em va sorprendre. Es va estalviar les reunions amb la Comunitat, amb la Municipalitat de San Clemente, les aparicions a la televisió, escriure un article per a la premsa local, la cer1mònia d'inauguració, els discursos pertinents... A mi tampoc es que em faci molta gràcia tot això, però si s'ha de fer es fà, i ja està. Tot sigui pel bé de la Comunitat i per potenciar la nostra fama (a vegades crec que injustament malmesa) a Pisco i rodalies.
Algunes xifres:
Cost total del projecte: 42.000 s/ (uns 10.500 euros). Això vol dir que construir un bany costa 2.625 euros, amb la seva corresponen fosa sèptica. Si li descomptem el cost del transport i el menjar, al voltant d'un 25% del cost total, surt que cada un dels "mòduls sanitaris" costa uns 2100 euros (vist així, encara em sembla poc!).
Temps d'execució: 7 mesos (uns 220 dies). Si se li descompten els dies que el projecte ha estat aturat per manca de recursos (3 setmanes aproximadament), resulta que per a la construcció d'un sol mòdul, es triguen 7 setmanes (mirat així, encara em sembla poc!)
Algunes reflexions:
"Posar maons tot escoltant "Madonna" i fent jocs de paraules amb la paraula "glove"... El millor treball de la meva vida!" (Sarah, País de Gal·les, professora de música).
"Tot i ser un dels projectes més durs (el transport és esgotador, els mosquits insoportables, el menjar avorrit, el sol implacable...), m'agrada venir als "Banys Francesos" perquè veig que la gent dóna el millor de sí mateix. I a més, repeteix!" (Julien, Suïssa, enginyer de producció).
"Si m'oferissin 2.000$ per fer el mateix treball a casa, diria que no, ni de broma! Però aquí ho faig de franc, i a més, ho gaudeixo!" (Matt, Austràlia, paleta).
"El que més em fot, és que aquells tíos d'allà, en comptes d'ajudar-me a carregar el carretó, només fan que beure cervesa i mirar-me el cul!" (Rowena, Bèlgica, llicenciada en ciencies polítiques i políglota).
"She'll be good!" (Mark, Irlanda, fuster, granger, manobre... 239 habilitats més i optimista radical).
"Ah, que s'ha d'ajudar a construir els banys? Doncs llavors no els vull. Ja no m'importen!" (Sra. Marta, habitant de Caucato).
"Els banys? Són bonics, si. Però jo hagués preferit una església nova!" (Sra. Juanita, habitant de Caucato).
"Allà on aneu no us faltarà res! Tot estarà bé per vosaltres... Jo no tinc com pagar-vos tota la feina que feu, però Déu segur que ho farà!" (Sra. Rosita, habitant de Caucato).
"Mai havia invertit tanta il·lusió i energia en la realització d'un projecte" (un servidor).
====================================================================
Algunes fotografies:
Agost: parets.
Setembre: parets i pilars.
Octubre: bigues i sostres.

4 comentaris:

guillem ha dit...

Molt bon reportatge, i molt ben documentat, especialment tota la documentació referent a les proves d'"estrés" dels banys, jajaja! Bona feina, i per sort també hi ha gent que us ho agraeixi i no només alguns que han adoptat l'actitud de "inspectors de les obres" (vaja els bebedors de cervesa) ;)

Anònim ha dit...

mira que has trigat en tornar a escriure... una crònica impecable com sempre!! i ben real... i ara a construir més coses?? o seguir ruta??.. un petonas ben gran!!
Maite

Ivan Ortiz Marimon ha dit...

Ara?
Una mica de ruta, que ja toca... I també trobar alguna feineta, que també toca!
Ah! i tractar d'escriure una mica més sovint!
Petons a tothom!

Unknown ha dit...

Ivan, per fi tornem a llegir una de les teves històries. Ho tenies molt abandonat això, pero suposo que és per una bona causa.
Me n'alegro molt que tot vagi bé.
Una abraçada desde Barna.
Inma