En general, viatjar, és una de les coses que em més em motiva, i em dóna més alegries i satisfaccions.
Però de vegades, viatjar sol no és gens fàcil: pagar el doble per dormir en una habitació privada, trobar el cul de la motxilla xop perquè me l'he hagut d'endur al lavabo, perdre'm i desorientar-me per no tenir ningú al costat que em corregeixi... i molts altres cops, simplement el fet de no poder parlar ni expressar els meus sentiments durant dies... és en aquests moments, que com a via d'escapament, utilitzo el bloc (el de paper, el de tota la vida) i el bolígraf, i començo a escriure...
Alguns d'aquests pensaments, anècdotes o experiències els copio en "aquest" bloc... D'aquesta manera, també serveix per a que les persones més estimades sapigueu on sóc i que estic bé (o no)... I si a més hi afegiu algun que altre comentari de tant en tant, potser ajudeu a que em senti menys sol.
1 comentari:
HOLA,
QUÈ EXTRANY LLEGIR LES TEVES PARAULES. DEU FER MESOS I MESOS QUE, SI ENS VEIEM, CREUEM UN "HOLA" I "ADEU" I POQUES PARAULES MÉS, PERÒ VOLIA APROFITAR AQUEST ESPAI PER DIR-TE QUE TROBO GENIAL LA TEVA MANERA DE SER (SIN CAER EN ADULACIONES), QUE COM TOTHOM TENS ELS TEUS + I ELS TEUS -, QUE HE ESTAT MIRANT LA TEVA LLIBRETETA I T'HE RECONEGUT... BÉ, TORNARÉ A ESCRIRE'T PERQUÈ EN EL TEU VIATGE FUGIS DE LES "ESTONES SOL" QUE NO ET VINGUIN DE GUST.
IVAN, TENS SORT I JA POTS ESTAR CONTENT EN CADA SEGON PERQUÈ SOM POCS ELS QUE TENIM SORT.
GLORIA.
Publica un comentari a l'entrada