"Pisco Sin Fronteras" (i 9): dies difícils

La cosa és que ser voluntari a "Pisco Sin Fronteras" no és gens fàcil. A més del treball dur, i les malalties i diarrees (hi ha gent que es passa més temps malalta que treballant), aquí ningú et va penjant medalles, i a la gent de Pisco li costa entendre el concepte de "voluntari".

Un cop tractava d'explicar-li a una noia d'uns vint anys:

-"Si, sóc voluntari, d'aquells que treballen sense rebre diners a canvi, per voluntat!".
-"Ah, entonces tu trabajas de prostituto, ¿no?", va dir una mica avergonyida.

Això és un cas extrem, és clar... Massa gent pensa que rebem salaris de les nostres ambaixades, o que simplement som presidiaris que estem complint condemna al Perú.

A vegades és frustrant enfrontar-se amb la idiosincràsia local i veure com els beneficiaris no "col·laboren" amb nosaltres... Simplement reben l'ajut perquè "ho mereixen", perquè no tenen res, o perquè tenen menys que el veí.

A vegades et bull la sang perquè no ja no col·laboren, sinó que a més, tracten de dirigir-te amb la cervesa a la mà... (-"Está chueco, está chueco!").

Taxistes que tracten de cobrar-te el doble, la mescladora de ciment que s'espatlla, ferreteries que carreguen un "plus" per ser "gringo", el camió que et ve a recollir dues hores tard (això si és que ve)... Això és el pa de cada dia.

Però hi ha dies que són una mica més difícils: el dia que el Simon es va posar malalt amb tots els símptomes de la "grip porcina" (i el conseqüent rebombori als medis de comunicació), el dia de "Pisco Unido", un festival per recaptar fons organitzat per una colla de voluntaris que van haver de posar diners de la seva butxaca perquè l'esdeveniment no va tenir l'acollida esperada i va generar pèrdues incalculables, el dia que ens van entrar a robar a la casa de voluntaris, el dia que un dels majors empresaris de Pisco va dir que els voluntaris érem una "colla de borratxos", el dia que els francesos van deixar d'enviar els diners pel projecte dels banys, el dia que em vaig passar la nit escoltant la radio i al matí següent vam haver d'evacuar per l'amenaça de Tsunami després del terratrèmol de Xile, el dia que un buscabronques em va treure un ganivet al mercat, el dia que van assaltar al Will a punta de pistola... El dia que...

Tot i així, a mi encara em quedava passar un dels dies més difícils: el dia que m'acomiadaria de tothom i deixaria "Pisco Sin Fronteras".