Em fan por les aranyes...

Ja em poden dir que és preciosa i que és una espècie única al món...

Ja em poden insistir que durant el dia estan pràcticament adormides i que amb prou feines surten, per evitar deshidratar-se per culpa del sol...

Ja em poden repetir una i mil vegades que no són gens perilloses, i que als éssers humans no els fan res...

Ja poden ser negres, vermelles o blaves... em fan por les aranyes, i si són peludes i tenen la grandària d'una ma, encara mes! Que passa?!?! Si l'Indiana Jones odia les serps, al meu germà li fan fàstic els llimacs... doncs a mi em fan respecte les taràntules... i quan mes lluny les tingui, millor!

(a les fotos, 2 taràntules blaves, espècie autòctona de la Península de Paraguaná a la Reserva Biològica de Montecano, una d'elles, per cert, la vam trobar "prenent l'ombra" al lavabo d'homes)

Aeroexpresos Ejecutivos, CA

Aeroexpresos Ejecutivos. Sembla el nom d'una sèrie de moda o d'una pel·lícula d'acció de sèrie "B"... Però en realitat és el nom de la companyia d'autobusos més pija del país. N'hi ha diverses que cobreixen múltiples destinacions, i moltes fan els mateixos recorreguts... Però no n'hi ha cap (o almenys això m'han assegurat els locals) que sigui tant luxosa com aquesta.

El preu, evidentment, està d'acord amb els serveis que ofereix, però tot i que jo viatjo amb baix pressupost, m'he permès (i que no serveixi de precedent), aquest luxe. S'ha de provar tot, oi?

Per començar, aquesta companyia disposa d'una terminal pròpia a Chacao, una zona tranquil·la de Caracas. Això evita prendre l'autobús a la terminal Est (la Bandera), que, personalment no tinc el gust, però quan l'anomenes, als caraquenys els sembla sentir el propi infern. L'altra cosa sorprenent, és que s'ha de facturar l'equipatge amb 40 minuts l'antelació ("ho haveu vist!?!?"), i abans d'embarcar (així mateix ho diuen), s'ha de passar per un control de metalls.

Dins l'autobús, doncs un metre d'espai lliure entre seients, que són molt amples, tovets i reclinables (com els seients de primera dels avions). A més, suspensió d'aire (perquè les carreteres veneçolanes passin desapercebudes), televisió (n'hi van 4), DVD (el vídeo ja fa anys que no es porta) i aire condicionat. Deu meu! Això si que es impossible no recordar-ho! Mira que jo estava avisat (és un dels consells bàsics de la Lonely Planet), però tot i portar botes i jersei, m'he congelat... Si és que la gent es porta les mantes de casa!

Resum:

Caracas-Barquisimeto: 345 kms, 6 hores (aprox.), 62,5 Bs (uns 15 euros)

El rei de l'illa

Alguna vegada heu conegut un tipus de persona que va tot el dia penjat del mòbil, coneix tothom, sempre està de bon rotllo i té un cert magnetisme que fa que la vida dels qui té al voltant sigui més divertida? Aquest tipus de personatge existeix a Isla Margarita, i es diu Douglas-Tadeo. Va ser el primer (i potser també l'últim) nuvi de la Violeta, i s'ha convertit durant uns dies (i unes nits) en el millor dels guies que un podria imaginar.

Relaxar-se en una de les platges per curar la ressaca del dia anterior, afartar-se d'ostres i còctels diversos, sopar llamàntol, veure com es pon el sol i (sobretot) beure whisky amb gel són algunes de les "activitats" ocioses que es poden fer en aquesta Illa.

Això últim, per cert, és una cosa que el veneçolà fa bastant sovint, sobretot durant el dinar o el sopar... És el substitut "natural" del vi, que amb aquest clima tropical es fa malbé. Jo encara no n'he agafat el costum, però segur que a partir d'ara em costarà cada vegada més, mesclar el whisky amb cola.

Violeta Elena

Violeta-Elena...

Aquest és el títol que em passa pel cap si la vida de la Violeta fos una telenovel·la... He dit fos? A vegades penso que realment ho és: un món on tot allò referent a qualsevol amor esdevé super-romàntic i apassionat, i qualsevol problema es converteix en una tragèdia mega-dramàtica. En fi, el nom és bastant obvi... com també ho seria la portada: així, mostrant el nom, "Violeta-Elena", amb el fons pastel i lletres de cal·ligrafia cursives de color violeta (obvi també), amb molta filigrana envaint la pantalla al so d'una musiqueta d'allò més cursi...

La Violeta, a més de ser una de les meves companyes de pis durant els darrers dos anys, és l'única persona que conec que és més jove cada any que passa... Devota de l'estètica, pija fins a límits insospitats, encantadora, ingènua, agradable, patosa, interessant, distreta, defensora de la justícia i les causes perdudes, qui es deixa portar per les emocions fins a l'extrem... Un tresor... Però de tot això, no en feu massa cas, perquè ella és sobretot, contradictòria amb tot el que diu i fa, però totalment congruent amb la seva formar de ser. L'aprecio molt, es nota?

D'aquest personatge tant interessant, en podria parlar hores i hores i no acabaríem... Així que només afegiré què és qui m'ha rebut a Caracas. Després m'ha proposat d'anar a Isla Margarita a passar uns dies aprofitant que tenia que fer algunes tasques al seu apartament de Pampatar (neteja en profunditat, donar d'alta el telèfon, manteniment general...) abans que s'hi instal·lin els seus pares per passar una temporada.

El viatge d'uns 500 km, ha durat unes 12 hores... Però no s'ha fet gens pesat: la Violeta sempre té alguna història per explicar (si la recorda, és clar), i si no, treu algun tema polèmic que ens manté entretinguts durant una bona estona. A més, ser actor secundari durant els seus episodis més recents, sempre és una cosa entretinguda i divertida.

Somiant cap a Caracas

Podria dir que no vaig dormir la nit anterior a marxar degut als nervis acumulats... Podria explicar la sensació de desarrelament, sense cap joc de claus a les butxaques, que tenia al pujar al tren de rodalies que em duria a l'aeroport... Podria entretenir-me a descriure com em sentia, al ser conscient de carregar totes les meves pertinences a l'espatlla, abans de facturar l'equipatge... Podria tractar de que us féssiu la idea de com vaig aguantar la respiració amb un sospir mentre l'avió s'enlairava... i com em venien ganes de plorar quan veia que tots els objectes s'allunyaven i s'anaven fent cada cop més i més petits...

Podria escriure sobre tot això, però no ho faré... Bàsicament, perquè no ho vaig "experimentar": estava tant cansat i tenia tanta son acumulada que em movia per les terminals com una ànima amb pena, i aprofitava qualsevol temps d'espera per arraulir-me i dormir una estona. I evidentment, quan l'avió s'enlairava, jo ja dormia com un tronc.

I és que aquests últims dies han sigut massa intensos: cafès, cerveses, sopars, trucades, correus... comiats diversos que m'han tingut ocupadíssim: sembla que tothom s'hagi posat d'acord per omplir cada estona lliure de la meva agenda... I jo que no volia fer res d'especial, va i resulta que m'heu ofert uns dels dies més "especials" i emotius. Les vostres múltiples mostres de suport (i de no-suport també, que també n'hi ha hagut), ànims, admiració, enveja sana... m'han fet sentir molt afortunat. Seriosament, només pel fet d'experimentar totes aquestes sensacions (algunes de les quals, inesperades i extremes), crec que ja ha valgut la pena haver pres aquesta decisió.

Al arribar a l'aeroport de Maiquetia de Caracas, una dona em va preguntar: "¿Que pastillas usas para dormir? Yo también necesito dormir para mi viaje de regreso y..." ¿¿¿???

Ja tinc data!!!

Bé, ja tinc data:

Dia: dimecres 23 de juliol
Hora: 7:00 am
Lloc: Aeroport del Prat (BCN)

I d'allí, avió fins a Madrid. I a Madrid, altre avió fins a Caracas... I després... Qui sap!

Ja està! Ja ho he fet! La veritat és que necessitava aquest objectiu a mig termini: Per fi m'he marcat una fita i ja no hi ha volta enrera. Porto uns tres dies fullejant ofertes de vols i no m'he atrevit fins avui. També reconec que he hagut d'entrar el número de la targeta un parell de vegades perquè m'he confós... i que m'han tremolat els dits a sobre del ratolí quan he clicat la compra del bitllet... però després de rebre el correu de confirmació i sortir de la feina (si ho admeto, l'he comprat en hores de treball... tothom ho fa, no?), tenia una altra cara: sabeu aquella cara de felicitat i profunda satisfacció, mesclada amb petita dosis d'orgull i supèrbia que un porta desprès d'una exitosa nit de... Bé, ja m'enteneu... Doncs això: que he anat pel carrer ballant amb els fanals i he arribat a casa amb un somriure d'orella a orella...

I a partir d'ara? Doncs des d'ara fins a la data de sortida, queden algunes coses per preparar: presentar la declaració de l'IVA i el resum anual, donar-me de baixa dels Autònoms i la Seguretat Social, esbrinar com coi declararé els impostos l'any que bé, vacunar-me contra el que sigui, buscar-me una assegurança mèdica, demanar algunes targetes de crèdit a la caixa, fer-me el passaport nou, firmar una sèrie de poders a algú de confiança, passar pel Decathlon per comprar alguna cosa suposadament "imprescindible", fer una mudança i finalment acomiadar-me de tothom, especialment als qui probablement no trobaré quan torni...

Cambio de planes

16:11. CECILIA:
Insistiré.
Vienes en agosto? Ya tengo casa y todo esperándote.
Un abrazo.

16:27. IVAN:
Agosto?!?!? Pero no es invierno en Chile?¿?¿?¿? Seguro que voy, pero no en agosto!!!! :D
De momento lo tengo sólo en mente... este verano me voy a Marruecos... pero la idea es NO-volver. La idea es dejarlo todo y seguir hacia el este, todavía no sé muy bien donde ni cuanto tiempo, pero siempre hacia el este... y claro, después de unos meses llegaría a Chile (…)
Ala, estamos hablando! (y te mantengo informada)
Besos a ti y a Violeta!

16:51. CECILIA:
QUE BUEN VIAJE!
Si vienes en Febrero te acompaño un rato por Sudamérica (1 mes no más).
te adjunto archivo como sería mejor el viaje (recorrido en negro). (…)
Porque si dejas Chile para el final seguro se te acaba la plata, no tienes más tiempo etc...etc… va propuesta.
Besos

17:26. IVAN:
¿Aburrida en el trabajo?
Yo si, jajajaja... aburrido no, que tengo muchísimo, pero pocas ganas de hacerlo :(
Que propuesta tan loca! Buenísima, eso si... Pero no sé si tengo tanto presupuesto para cruzar EUA y dar tanta vuelta... Bueno, te paso la que tenia en mente (recorrido en rojo). (…)
Viéndolo desde otro punto de vista, como tampoco tengo nada atado, podría comprar un pasaje barato a Centroamérica (Cuba, Venezuela, Colombia, Ecuador...) y de allí seguir mi viaje hacia el oeste... así podría coincidir contigo en febrero... ahora que lo pienso no es mala idea...
Te hecho mas cuentos otro día, ¿ok? es que esta tarde me está saliendo demasiado improductiva!
Más besos,

19:41. CECILIA:
ya, si estoy un poco aburrida.
Bueno, dale con tratar de coincidir en febrero, estaría "entretenido"
Nos vemos luego, y a trabajar! DEU.