2008-07-25

Violeta Elena

Violeta-Elena...
Aquest és el títol que em passa pel cap si la vida de la Violeta fos una telenovel·la... He dit fos? A vegades penso que realment ho és: un món on tot allò referent a qualsevol amor esdevé super-romàntic i apassionat, i qualsevol problema es converteix en una tragèdia mega-dramàtica. En fi, el nom és bastant obvi... com també ho seria la portada: així, mostrant el nom, "Violeta-Elena", amb el fons pastel i lletres de cal·ligrafia cursives de color violeta (obvi també), amb molta filigrana envaint la pantalla al so d'una musiqueta d'allò més cursi...
La Violeta, a més de ser una de les meves companyes de pis durant els darrers dos anys, és l'única persona que conec que és més jove cada any que passa... Devota de l'estètica, pija fins a límits insospitats, encantadora, ingènua, agradable, patosa, interessant, distreta, defensora de la justícia i les causes perdudes, qui es deixa portar per les emocions fins a l'extrem... Un tresor... Però de tot això, no en feu massa cas, perquè ella és sobretot, contradictòria amb tot el que diu i fa, però totalment congruent amb la seva formar de ser. L'aprecio molt, es nota?
D'aquest personatge tant interessant, en podria parlar hores i hores i no acabaríem... Així que només afegiré què és qui m'ha rebut a Caracas. Després m'ha proposat d'anar a Isla Margarita a passar uns dies aprofitant que tenia que fer algunes tasques al seu apartament de Pampatar (neteja en profunditat, donar d'alta el telèfon, manteniment general...) abans que s'hi instal·lin els seus pares per passar una temporada.
El viatge d'uns 500 km, ha durat unes 12 hores... Però no s'ha fet gens pesat: la Violeta sempre té alguna història per explicar (si la recorda, és clar), i si no, treu algun tema polèmic que ens manté entretinguts durant una bona estona. A més, ser actor secundari durant els seus episodis més recents, sempre és una cosa entretinguda i divertida.