Històries d'hostals (i 2)

-"Donde es que vas a dormir, Lindo?"

Eren les 12 de la nit, i aquestes paraules de la Marcela van caure sobre mi com un gerro d'aigua freda...

-"A mi casa, al 'Palm Tree', ya sabes donde es... Pero antes vamos a senar algo, ¿si o que?"

Vaig intentar respondre amb un to de bon humor, intentant dissimular el meu disgust... Després dels últims dies a El Peñol i Rioclaro, jo em pensava que la cosa estava feta, i que em convidaria a casa seva... però no! En fi: m'està bé una dosi d'humilitat... Els excessos de confiança no senten bé a ningú...

====================================================================

-"¡Regresaste conchudo!", em va rebre la Salomé... -"¡Cuéntame todo! ¿como te fué?!..."

Un cop posats al dia dels nostres afers, em va explicar les últimes novetats de l'hostal:

• El Peter i la Donna (HOL), finalment van posar a la venta la moto (perquè ja n'estaven fins als ous d'ella) a un preu ruïnós, després d'haver anat acumulant nyaps per mitja dotzena de tallers colombians.

• L'Estarley (CAN), prometia ser (i al final va ser així) un "capullo" integral que va aconseguir el rècord de caure malament a tothom en el mínim temps possible.

• El Jan (FRA) va seguir amb el seu ritme trepidant de nits sense dormir a base de cocaïna fins que la seva ex-núvia el va trucar des de Tolosa, i llavors va decidir cancel·lar el seu viatge de mig any per tornar amb ella.

• El Piero (ITA), que està jubilat i viatja cinc mesos a l'any per evitar els hivern, encara seguia a l'hostal.

• El Javi i el Gustavo, dos nois del País Basc, que van aconseguir, cadascú per la seva banda, "conquerir" el cor de dues de les noies que treballen a la recepció...

Prenent una cervesa amb ella, vaig oblidar per una estona la meva decepció que havia tingut moments abans... Ho havia dit en to de broma "Llévame a mi casa..." però no podria haver emprat una comparació millor: el "Palm Tree", a hores d'ara, ja és com casa meva.