"Jacj-Cuisi" - "Inti Wara Yassi"

Rurrenabaque es pot considerar la capital de la selva boliviana, i és alhora un dels llocs més bufons i plàcids on he estat. Sembla que la ciutat hagi trobat l'equilibri entre la industria del turisme i el benestar general: el seu desenvolupament, en perfecta quadrícula al llarg del riu Beni no és massiu i respecta l'entorn, els carrers estan nets i pavimentats, la gent és simpàtica i sembla feliç...

A vint-i-cinc quilòmetres al nord es troba el Parc "Jacj-Cuisi" (No és cap joc de paraules fàcil, sinó que significa "terra de somnis"), un dels projectes més ambiciosos de l'associació "IntiWaraYassi" (sol-estel-lluna), que té com a objectiu cuidar i rehabilitar animals maltractats i sempre que sigui possible alliberar-los al seu hàbitat natural.

El projecte Jacj-Cuisi va començar fa dos anys, i actualment, el parc encara està en construcció. Un pot col·laborar amb la causa, així que vaig pensar que podia donar el meu suport a canvi de conèixer la selva una mica més de prop i no haver de pagar 550 bolivianos (uns 60 euros) per fer el famós "tour de la jungla" en tres dies i dos nits.

Així que tornava a ser voluntari altre cop. El cost per ser voluntari és de 50 bolivianos (uns 5,5 euros) diaris, i l'estada mínima és de tres dies, què és el temps que m'hi vaig quedar.

El Howard, que també va venir amb mi a treure el nas, no va aguantar tant: quan va veure que no hi havia aigua corrent ni electricitat ("too basic") i els lavabos eren "too basic", i els àpats eren "too basic"... només va passar-hi una nit, on al seu matalàs ("too basic", també) va tenir un encontre cara a cara amb una aranya negra i peluda de tamany prou considerable com per fer-lo cridar efeminament... i va dir que ja n'havia tingut prou: se'n va tornar al dia següent, a relaxar-se ("chilling" n'hi diu ell) a la plàcida i tranquil·la vila de Rurrenabaque.

A l'associació la majoria de voluntaris fa treballs de construcció: ampliació de cabanes, mobles, millora d'instal·lacions, manteniment general, construcció de gàbies, neteja de camins... sempre hi ha coses per fer! No cal dir-ho, jo encaixava en aquest grup.

Si algú té la possibilitat i el valor de quedar-se 20 dies o més, es pot fer càrrec d'un dels "gats". A dia d'avui, el parc té un parell de pumes en captivitat, que s'han d'alimentar i passejar per la selva durant unes 5-6 hores cada dia. Vaig llegir la formació i l'historial de les bèsties per fer aquesta tasca i em va semblar un tema força interessant...

Podria haver-m'hi quedat més temps i convertir-me expert en pumes, però sincerament no en vaig tenir ganes. La meva experiència amb Pisco Sin Fronteras encara és molt recent, i les comparacions que podria fer serien molt (però que molt) odioses.

Però amb tots els meus respectes pel regne animal, en faré una (només una, jejejeje): suposo que una cosa és ajudar a millorar la qualitat de la gent que viu a Pisco (que recordem-ho, ho va perdre tot després del terratrèmol), i l'altra, és dedicar-se al benestar de dos pumes que mengen millor que jo i que ni tan sols vaig veure (només als seus assistents, els és permès), perquè el parc "no és cap zoo" (això últim en el fons ho trobo bé, veus).

Després de passar-hi 3 nits, vaig quedar que em retrobaria amb el Howard. Sabia on trobar-lo: A la piscina del mirador de Rurrenabaque, tot prenent un rom amb cola! Si és que n'hi ha que se saben cuidar!