Aquest "guiri" amb pinta de "hooligan" reformat és el Howard.
Ens vam trobar a La Paz, però ja ens coneixíem de Pisco Sin Fronteras. Com tots els voluntaris, és un "tio" molt autèntic. Ell solet va subvencionar el cost d'una casa de bambú valorada en 500$ dissenyada per "Itay & Lipeng Arquitectes Associats". Però passarà a la història de l'organització com aquell voluntari que va fer una donació molt especial: un camió!
La història del camió:
"Pisco Sin Fronteras" tenia un camió heredat de "Burners Without Borders", una de les primeres ONG's que va ajudar a Pisco després del terratrèmol. El camió, amb més pena que gloria i alguna que altra empenta, anava fent el seu servei... Fins que un dia, va passar el que sol passar amb aquesta mena de vehicles: una avaria de cost desproporcionat, va fer que l'associació es replantegés l'opció de vendre el camió a preu de ferralla.
Aleshores va aparèixer el Howard: un personatge de Londres que va vendre la seva casa en un moment oportú (just abans de començar la crisi), i es va posar a viatjar pel món. Pocs mesos després, va anar a parar a Pisco on es va quedar un temps... i si: com que estava d'acord amb el funcionament de la ONG, estava disposat a donar 9.000$ per la compra d'un camió de segona mà.
El que tenia que ser una cosa fàcil, es va convertir en una missió impossible: la recerca va començar al Setembre... però es va anar perllongant... Octubre... I no sortia res... Novembre... De Lima a Tacna. De Tacna a Lima (recorrent tota la costa sud del país)... Fins que al final es va trobar el que es buscava a... Pisco! A començaments de Desembre!
El camió va prestar servei durant 36 hores (36! no és conya!). Després va patir una avaria que va fondre (literalment) el motor i va estar al taller durant Desembre... Es tenien que anar a comprar recanvis a Lima... Gener... Es va trobar una altra avaria... Febrer... El rodatge no acabava d'anar fi... I quan vaig deixar l'organització a finals de Març, encara seguien tractant de reconstruir el motor!
-"This is ridiculous!", deien els més indignats.
-"Es que som al Perú", deia la resta amb resignació.
====================================================================
Amb el Howard vaig anar fins a la selva, i després encara va voler seguir amb mi fins a Potosí, passant per Sucre, Santa Cruz i Trinidad. El trajecte entre Rurrenabaque i Trinidad, bordejant la selva i allunyat de les rutes turístiques, va ser força accidentat, i és el que de vegades acostumo a fer per escapar dels "gringos" quan n'acabo tip.
Arribant a Trinidad després de 3 dies viatjant en camió i barqueta, en Howard em va confessar que s'ho va passar bé... Que estava content d'haver fet alguna cosa diferent: com per exemple, passar una nit sobre un camió de cervesa.
Per part meva, jo també li he d'agrair molt la seva companyia. També he fet coses que normalment no faig: com per exemple, pagar més d'1,5 euros per un àpat sense sentir-me culpable, tot reconeixent que val la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada