Arribo al final del carrer principal de Villazón, creuo la frontera a peu (previs controls i requises) entre tot de gent que passa mercaderies d'aquí a allà, i em trobo a la població de la Quiaca.
Els primers canvis són subtils però força importants:
Els preus s'incrementen considerablement, viatjar en autobús torna a ser un plaer, la gent m'entén quan parlo i els lavabos tenen paper de vàter. Sóc a Argentina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada