Al segle XVII, Potosí era una de les ciutats més grans del món, i competia en nombre d'habitants amb París o Londres.
Aquesta prosperitat, era deguda a les mines d'argent, que sostenien les guerres i conflictes d'un imperi carregat de fallides financeres.
Al segle XIX, les mines van deixar de produir tant, i avui dia, les vetes d'argent estan gairebé esgotades. Però se segueix extraient estany, liti, cobalt...
La prioritat és treure el material fora. La seguretat queda per darrera de tot. Aquí manquen enginyers que dirigeixin la prospecció, i les galeries es van obrint i apuntalant de qualsevol manera.
A més, les condicions amb les que treballen els miners no són les òptimes. És per això que accepten tota mena de regals dels visitants: refrescs (perquè la calor és insuportable), fulles de coca (per enganyar la gana), cigarrets, alcohol (de 90º, bevible), dinamita... Si, si! al mercat dels miners un pot comprar dinamita!
Visitar una mina, a més de posar a prova la claustrofòbia d'un, és una bona forma de conèixer les creences i supersticions del gremi dels miners. És a més, una forma única de prendre contacte amb una societat que no té altra sortida.
Pels qui no tinguin la oportunitat de visitar una mina de Potosí, 100% recomanable aquesta pel·lícula: "El miner del diable".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada