2009-06-22

"Pisco Sin Fronteras"

Era l'agost de 2007 quan la terra va tremolar a Pisco. D'això ja fa gairebé dos anys, però els efectes encara es noten. És més: hi ha zones on sembla que el terratrèmol (8 escala Richter) s'hagi produït fa cosa d'un mes.
On han anat a parar els ajuts? Abandó, desesperança i una mica de rancúnia és el sentiment comú dels habitants de Pisco, que van veure com el terratrèmol els prenia tot el que tenien, i el govern ha sigut incapaç de retornar-los-hi.
Ara fa cosa d'un any, quan la majoria d'ONG's internacionals van haver marxat, el Harold (25 anys, natural de Pisco) decidí seguir amb la tasca i va fundar, juntament amb els seus germans, una ONG inspirada en la que ell va colaborar, dedicada a ajudar als damnificats que necessitaven ajuda per reconstruir les seves llars: Pisco Sin Fronteras (PSF).
Aquí he anat a parar (historia llarga que no ve al cas). Vaig llegir les condicions i em van semblar acceptables: no és necessari pagar quotes, ni assegurances, ni xifres astronòmiques per costejar l'hostalatge: només 15 Sols diaris (no arriba als quatre euros) on hi ha incloses la dormida i tres àpats diaris els dies que es treballa. Tot molt bàsic. Si no t'agrada, et pots buscar un hostal alternatiu, menjar fora, o cuinar-te tu mateix. Així de clar.
Qui vol treballar, treballa, i qui no, no. Aquí ningú està obligat a res: ni estances mínimes, ni màximes... La gent arriba, s'instal·la i es posa a treballar al dia següent. Tant fàcil i tant senzill que ronda la informalitat.
Hi ha gent que només es queda per dos dies, i d'altres vénen per una setmana i s'hi acaben quedant mesos, assolint tasques en la gestió de l'organització (tresoreria, imatge, logística, atenció als voluntaris...).
La feina? Construcció en estat pur i en condicions extremes (el baix pressupost i la manca de recursos són una constant): enderrocar restes, treure runes, anivellar terrenys, construir cases modulars, construir barraques de fusta (o del que hi hagi a la vora), aixecar parets, formigonar...
La formula de l'èxit? L'entusiasme i la il·lusió que transmeten tots els voluntaris. El bon rotllo que hi ha, vaja!

2 comentaris:

la gata ha dit...

Fa dos anys jo estava allà. Fa dos anys vaig sentir com tremolava el terra, com de cop els animas callaven. Se'ns dubte ha estat l experiència més aterradora que he viscut i que he fet patir a la familia.
Fa dos anys els carrers de les ciutats peruanes estàven plens d'ajudes i fa dos anys tb, a Pisco, no arribava gairebé res.
Fa dos anys els de l'agència ens van fer passar per la zona 0 pocs dies des´rés del desastre, en microbus, amb les butxaques amb prous diners per salvar varies families. Fa dos anys ens van prohibir obrir les finestres mentres la gent s'apropava al cotxe i ens cridava "tenemos hambre". Encara se m'humitegen els ulls quan hi penso perque va ser un tour per un telenoticies massa dur com per poder-ho oblidar mai. Contacteu tb amb www.energiasinfronteras.com queés ong per portar aigua i electricitat a zones deprimides del món.

Ivan Ortiz Marimon ha dit...

Pel que dius i pel que explica la gent d'aquí, deuria de ser dantesc...

Fa dos anys... I encara molt (però que molt!) per fer...