2009-06-18

Lima i el viatger malcarat

Ja porto una setmana a Lima! Temps més que suficient per veure que és una ciutat contaminada i sorollosa (més de 8 milions d'habitants!).
Tampoc cal quedar-se tants dies per esperar que surti el sol, i tractar de veure aquesta capital tant caòtica amb uns ulls diferents. El sol no sortirà pas: la ciutat viu envoltada d'una capa de núvols que amenacen una pluja que mai cau.
Quan entrava a Lima de matinada, la ciutat m'oferia el típic espectacle de les afores de les grans metròpolis, i jo pensava: -Bé, la cosa es veurà millor al migdia amb uns altres colors... però no (les grans ciutats poden ser molt fotogèniques i estan plenes de possibilitats, però sincerament, per molt que les gaudeixi, no m'acaben de convèncer, es nota?).
Amb aquest panorama, a vegades és fàcil deixar-se endur per l'ambient i entrar als llocs amb mala cara.
Estava sopant molt a gust (perquè una cosa no em cansaré de dir: el menjar és excel·lent!), quan va entrar un estranger que viatjava sol (se'ns veu de lluny!). Tenia cara d'amargat. Potser estava cansat i havia passat un mal dia, qui sap... Demana que hi ha, i tot i que la mestressa li ofereix quatre "entradas" i quatre "platos de fondo" per escollir, no sembla convençut: potser volia una hamburguesa?
No toca el primer plat ("tiradito de pescado", que són uns talls de peix marinat amb ceba), i del segon (espaguetis amb verdures), en deixa la meitat llençant el cobert contra el plat. Mig discuteix amb la cambrera, paga i se'n va.
Quan torno a l'hostal me'l trobo allà, en un racó veient la televisió i sense parlar amb ningú.
Qualsevol cosa excepte convertir-me en aquest individu.
Viatjant et trobes tota mena de personatges: n'hi ha que semblen amargats, que els hi passa de tot, i acumulen desgracia rera desgracia fins que volen sortir del país on es troben cames ajudeu-me (no sé com s'ho fan, però atrauen totes les coses dolentes!), i en canvi, n'hi ha que desborden alegria: a aquests últims, les coses els surten millor, o si més no, s'ho prenen tot d'una altra manera.
Posats a escollir, prefereixo ser dels últims.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

jo no tinc cap dubte que ets dels que s'ho miren tot amb bona cara.... tot i les buena suerte mala suerte, crec que no et pots queixar i això és el bon rotllo que portes.... tot el peloteo és perque em convidis a venir!!!!, jajajajaja
petonets!!!
maite

Ivan Ortiz Marimon ha dit...

No em queixo de res! Al contrari! :)

Però que dius??? Si ja saps de sobra que estàs més que convidada!
El que passa és que si vens aquests dies, et tocarà treballar! :P

Molts petons per tu també!!!