2009-06-26

"Pisco Sin Fronteras" (i 2): el dia perfecte

"Good morning! Good morning! Good morning!".
Així comença la reunió de les vuit del matí. Cares de son, rostres sense maquillatge, cabells recollits de qualsevol manera... (mmmmh! M'encanten les noies a primera hora del matí sense arreglar!).
Les cares noves es presenten, es fan els avisos del dia, els voluntaris ens apuntem als Projectes disponibles, i els qui marxen, deixen unes paraules.
El Jay (19 anyets, natural d'Anglaterra), s'acomiada de tots nosaltres, i després d'haver treballat com a voluntari durant més de dos mesos, fa una descripció de com és un Dia Perfecte a "Pisco Sin Fronteras":
Llevar-se i esmorzar ous remenats amb pa preparats per la Carolina. Anar a la feina al so del Pop dels anys vuitanta (Zeta Rock&Pop és l'emissora preferida de mig poble i de la majoria dels mototaxistes). Formigonar. Formigonar és un "hard job" (treball dur), però "és el millor treball del món"... Acabada la feina, menjar xurros farcits de "manjar" ("that's fucking bueno!!!") i després, partit de futbol a la platja (europeus contra americans) i veure la posta de sol. Sopar una "one-sol burguer" (hamburguesa per 0,25 euros) al carrer, jugar al "ten thousand" (joc de daus) envoltat de bona gent i "Pisco-Sour session" a càrrec del Harold. El dia no pot ser perfecte sense anar a "Pisco-Disco", i finalment, acabar al sostre: no importa la humitat o el fred! S'ha de dormir "on-the-roof" tot mirant els estels...
(Sense entrar en les connotacions amoroses que suposa dormir al sostre!).