Equador es mou...

Salsa, Merengue, batxata... una mica de tot, com a tot arreu. Però si alguna cosa s'escolta en aquest país és la "tecnocúmbia" (que quedi clar que he dit "tecnocúmbia", per a què els amants de la "vertadera" cúmbia no s'enfadin).

La "tecnocúmbia" es pateix sobretot si es viatja en autobús per la "Sierra", eix central del país recorregut per la "Panamericana": Als conductors els encanta. Impossible escapar d'ella.

A vegades s'hi cola algun instrument de metall, però n'hi ha prou amb un orgue electrònic que imprimeix un ritme de fons semblant al galop d'un cavall de tres potes, veu solista femenina amb trets asiàtics orientals i cors (femenins també) amb veus (i pel que he vist després, coreografies) molt suggeridores.

Els temes: d'amor. Des dels més innocents, fins algunes lletres més o menys pujades de to.

Però millor sentir-ho, no? Ja que la tecnologia ens ho permet. Aquí van alguns grups força representatius:

"La Revancha - Aquella tarde"

"Dulce Veneno - Por ti llorando"

"Grupo Deseo - El conejito"

"Tierra Canela", "Magia Latina", "Doble Sentido", "Las Mamis"... etc... etc... etc...

Acabo de veure els vídeos i sincerament estic desbordat. No sé que dir. Pels qui tinguin poca feina, si cerqueu al 'youtube' "cumbia ecuatoriana", infinits vídeos molt semblants, amb contingut eròtic força explícit.

I per a que no sigui dit, una versió masculina del tema "El conejito": "Los conquistadores - El conejito". Sense paraules (per sort, això últim no sona als autobusos).