Resum d'Equador

Equador... Un país petit, on les distàncies són molt assequibles, però que alhora és molt divers (diuen què és un dels països amb el major nombre d'espècies per quilòmetre quadrat d'aquest món). Això el converteix en una destinació molt interessant per la gent que no disposa de molt temps per viatjar (i per als qui si el tenen, també).

Otavalo, Quito, Latacunga, Riobamba, Guayaquil, Salinas, Montañita, Puerto López, Manta, Manglaralto, Cuenca, Loja...

I aquesta nit (si, aquesta nit: amb un parell!) a creuar la frontera per Macará (més tranquil·la que la de Huaquillas).

Mostra un mapa més gran

81 dies (pràcticament els tres mesos que em permeten amb el segell de turista) a Equador. De tot aquest temps, gairebé la meitat (38 dies) treballant al Kamala (Manglaralto) i a la Metrovía (Guayaquil), on les meves despeses van ser pràcticament zero, i em van permetre allargar l'estada sense que el meu pressupost se'n ressenti massa: en total 690 euros, o sigui, uns 8,5 euros per dia.

Així de simple: s'acompleix la clàssica fórmula de quan més viatges, més diners gastes. I si t'ho prens amb calma, doncs les despeses disminueixen. No cal estudiar massa per arribar fins aquí.

Despeses bàsiques com l'hostalatge, el menjar corrent o el transport públic no són massa cares. Ara bé, si ens sortim d'aquests tres pilars, la cartera ho nota. No s'ha d'oblidar que el país està dolaritzat. Si a més, es volen fer activitats orientades a l'oci o al turisme (guies de muntanya, lloguer d'equips especialitzats, rafting, surf, submarinisme...), els preus són pràcticament europeus. L'exemple més clar: el "tour" de les Illes Galàpagos, que el deixarem per a una millor ocasió.

Més coses que he fet durant l'estada a Equador...

La Declaració de la Renda. Si, no me'n lliuro. Com sempre, molta peresa posar-s'hi, però si es tenen totes les dades, és més fàcil del que sembla... Al final, me n'he sortit força bé! (Ja espero impacient els diners que m'han de retornar).

I també recordar una neteja dental (tot veient un capítol dels Simpson) a canvi d'una garrafa d'aigua i unes galetetes... Visca el servei sanitari de Manglaralto!

I si, a més de conèixer una mica el país i les diferents idiosincràsies de cada sector de la població (molt diversa, també), també he conegut força gent... M'acomiado d'algun(e)s tranquil, sabent que no els tornaré a veure més (perquè així ha de ser), i en canvi altres, amb prou feines els dic adéu, que ja els enyoro i tinc ganes de tornar-lo(e)s a veure aviat.

Doncs això: fins aviat!