No sé què és més "freak":
- Un hostal on no pots anar a dormir abans de les dotze de la nit perquè la música del pati, que serveix de bar-restaurant, està a tot volum.
- Que en un dels llocs més carets per anar menjar o prendre una copa de Cuenca, de cop i volta, un noi (jo mateix) creuï el local vestit amb una tovallola i el xampú sota el braç perquè la dutxa compartida queda a l'altra banda del pati.
Això és "El Cafecito" de Cuenca. Després de passar-hi una nit, el Joan Pau (amic "listero" de Barcelona!!!! ueeeeeeee!!!!!!), em va oferir canviar-me a un lloc més tranquil, però no em va convèncer. Al "Cafecito" hi treballa la Daniela: el somriure més captivador d'Equador i les rialles més contagioses de Cuenca.
====================================================================
El Joan Pau i el Guillaume (FRA) em van portar a prendre una cervesa (que van ser més) al bar de l'Eli. Després, vam anar a ballar (salsa, com no!) amb l'Eli, que ens va presentar la Ximena. El meu dia de sort? La Ximena va resultar ser amiga íntima del "somriure més captivador d'Equador" (i part de l'estranger!).
3 comentaris:
Tu perquè estàs molt lluny, però aquí diriem:
"Axucuxuuuuuuuuuuuuuuuú!!!"
Estic per dir-te a partir d'ara Ivan "melenas" el terror de las nenas
Eieieiei!
Que tampoc faig tants mèrits per guanyar aquesta fama! :P
Ojalá!
Un que és molt babau i ja... que per aquí hi ha gent que no diu res i no para!
Petonets per tothom!
Publica un comentari a l'entrada