La Reina de Santay

Si, ho sé. Vaig trencar un dels consells bàsics de seguretat: allò que tothom et diu que no has de fer... Doncs precisament això. No ho acostumo a fer. Sobretot quan acabo d'arribar a una ciutat i porto la motxilla a sobre (com era el cas) i un cartell al front que diu: "sóc estranger, no tinc ni idea on paro, algú vol tractar de treure'n profit?"

No acostumo a conversar amb desconeguts ni desconegudes, però després d'arribar a Guayaquil, em vaig deixar emportar pel meu instint (no m'acostuma a fallar) i em vaig quedar xerrant llarga estona amb la Nancy.

Després van seguir unes cerveses... Sabia que ja estava corrent massa riscs, però alguna cosa em retenia rera els seus passos... Com aquella nena que en aquell conte perseguia un conillet blanc que feia tard i parlava... Com en el conte, em vaig anar trobant diversos personatges:

El propietari de l'edifici més alt de Guayaquil, la Paola, reportera d'EcuadorTV, l'amo d'un casino que em va convidar a entrar a una partida de pòquer per només 500$, el Raúl (ARG), propietari de diversos dels pubs més luxosos de la ciutat (xerrar amb ell va ser realment molt enriquidor: radiografia de la societat equatoriana en 30 minuts, sense pèls a la llengua i políticament incorrecta!)... i finalment vaig acabar sopant a casa del Carlos (MEX), cònsol de Mèxic, on també vaig acabar passant la nit.

Al matí següent, poques hores després d'haver conegut a la Nancy, ja li havia tret a la llum almenys unes sis mentides, i quedaven encara massa punts "poc clars" per descobrir...

-"¿Me llamarás?"

-"No lo creo...", vaig tractar de ser sincer. Per experiència sé que la gent que menteix per foteses m'acaba portant molts maldecaps, així que millor allunyar-me d'ella abans que fos massa tard (instint altra vegada).

De tota manera... A més de l'amant del cònsol, qui era aquella noia tant misteriosa, que vivia en un barri humil, s'havia ficat en política per tal de canviar un món que no li agradava, coneixia tothom i anava regalant somriures i "buenos días" pel carrer?

-"La Reina de la Isla de Santay", deia.

I m'ho vaig haver de creure: era de les poques coses que va dir que podrien ser veritat.