2009-05-22

"Metrovía"

Primer va ser a Curitiba (Brasil): per donar solució a un fort increment de població sofert durant els anys seixanta, es va reordenar un pla urbanístic que incloïa el desenvolupament d'un sistema de transport públic eficaç (posat en pràctica durant la dècada dels vuitanta), amb la finalitat de reduir el trànsit que congestionava el centre de la ciutat.
Després, a finals del 2000, va ser a Bogotà (Colòmbia), la segona ciutat d'Amèrica Llatina que va adoptar el mateix sistema. El van anomenar Transmilenio, i avui dia, malgrat alguns problemes i deficiències que presenta, és un referent mundial per ser líders en nombre de viatgers i quilòmetres implantats.
El sistema és conegut com a BRT, sigles que en anglès signifiquen Autobús de Trànsit Ràpid. Bàsicament està format per una flota d'autobusos articulats que circulen per una sèrie de carrils segregats (troncals). L'ingrés es fa mitjançant unes parades (semblants a les parades de Metro, però en superfície) que permeten controlar el pagament i la seguretat del sistema. Algunes d'aquestes parades permeten la transferència de línies (intercanviadors), són inici/final de línia (portals o terminals) i/o destí de moltes rutes de busos convencionals (alimentadors).
Respecte altres formes de transport públic, presenta alguns problemes i moltes avantatges que fan que s'adapti amb molt d'èxit a la idiosincràsia i a la fisonomia de les grans capitals d'Amèrica Llatina (realment costa d'imaginar aquesta forma de transport públic a casa nostra).
Després de l'èxit del Transmilenio en quant a la reducció de la contaminació i la reordenació, del ja de per sí caòtic trànsit de Bogotà, el sistema ha sigut "clonat" a moltes altres capitals, sobretot a Colòmbia i al Brasil, amb més o menys fortuna: a Cali (Mio) acabat d'inaugurar amb escepticisme, a Pereira (Megabús) se'n surten prou bé, a Medellín (Metroplús) sembla que no han començat amb bon peu (més ben dit, encara no han començat!)... Quito (Metrobús, Trolebús i Ecovía), Lima (Metropolitano), Santiago de Xile (Transantiago), Buenos Aires (Metrobús)... i un llarg etcètera...
I també a Guayaquil. Aquí el sistema s'anomena Metrovía, i d'aquí poc portarà funcionant uns tres anys.
La meva amiga Paola ("Ingeniera Paola" pels col·legues de feina), fa anys va col·laborar amb els treballs d'implantació, i actualment treballa en el consorci d'explotació de Metrovía.
Gràcies a ella he aconseguit aquest treball temporal (una setmana i un dia): es tracta de comptar durant vuit hores (de sis del matí a dues del migdia, jornada contínua sense descans ni per anar al lavabo), la gent que ingressa a una de les parades per tal de validar un sistema de comptatge.
En veritat, hi ha dues persones que compten (jo en sóc una d'elles) de dues empreses diferents: Això és poca fe en el sistema, moltes sospites sobre el primer comptador i conflicte d'interessos.. Tot plegat costa d'entendre... Diferències culturals, que us puc dir!

3 comentaris:

guillem ha dit...

I portes un comptador com els de l'anunci de l'"efecto AXE"?
I per què no feu un pacte antisistema amb la competència comptadora? compteu un dia cadascun, al final us passeu els números un a l'altre, li afegiu un error de +- 30 persones i tots contents, els de metrovía tenen el recompte i vosaltres haureu treballat la meitat (i el més important, no t'hauràs d'aguantar la bufeta cada dia sino només un de cada dos, jajaja).

PD: si llegeix això algú de l'empresa AXE, que faci arribar unes mostres de desodorant al viatger, que tant les pot fer servir com regalar-les o intercanviar-les.

Ivan Ortiz Marimon ha dit...

Jajajaja!!!
Els comptadors d'Axe van molt buscats!!!
Un company de feina en té un!!! I avui he vist un de la competència que també el feia servir...
He estat esbrinant, i un comptador semblant costa uns 10$ a les ferreteries, així que seguiré amb el mètode de dibuixar "palets".

Per cert, si fem un pacte amb els de la competència... Amb qui fem petar la xerrada?

Anònim ha dit...

Quines feines et busques! Tinc curiositat per saber com serà el teu currículum quan tornis a Catalunya (si es que hi tornes) i quina cara posaran els entrevistadors quan el llegeixin!

Laura