2009-04-01

La volta de Quilotoa amb la Mo i Cia

La Mo (EUA) dubtava si venir amb mi o no. Si més no, en les últimes 12 hores va canviar el seu itinerari tres vegades! I finalment, durant el trajecte del taxi que vam compartir entre l'hostal i el terminal d'autobusos de Quito, va tornar a canviar d'idea i va decidir venir amb mi a fer una volta d'uns tres dies per les rodalies de Quilotoa. La cosa està guanyant tanta popularitat entre els xirucaires, que la ruta ja es coneix com "The Quilotoa loop".
La Mo maleïa la mestressa indígena que ens va llogar l'habitació per 6$ per cap (esmorzar i sopar inclosos), quan es va descobrir enganyada i va veure que no hi havia aigua calenta... Millor dit: no hi havia aigua!
- "I can't believe it... She lied to me!"
- Saps una cosa, Mo: he de confessar que a vegades (només de vegades) m'agrada sentir-me brut.
- "Are you really enjoying it?" ¿¿??
La Mo dubtava si ajuntar-nos amb els nois israelians (l'Omer i l'On) per fer una caminada d'unes sis hores (Quilotoa - Guayama - Chugchilán) plegats al dia següent. Tampoc ho veia massa clar: al vespre practiment va ser el nostre únic tema de conversa, i per la nit va començar a desfer-se definitivament d'objectes que suposadament no necessitava (el seu diccionari anglès-espanyol, per exemple), per poder alleugerir el pes de la seva motxilla.
A saber que li passava pel cap quan va veure que l'Omer anava perdent el camí real i vam inventar-nos un camí camp a través i vàrem acabar trigant 8 hores en arribar... Quina sèrie de pensaments tenia al vespre quan va compartir l'habitació amb nosaltres, i en conseqüència les nostres olors! (per mi ja eren forts! Així que imagina't!)
Però crec que al final s'ho va passar bé! Com sempre dic, quan es viatja, siguin quines siguin les nostres decisions, sempre acaben sent les millors!

1 comentari:

Anònim ha dit...

jajaja... pobre noia, la perdeu per la muntanya i la sedeu per la nit... sort que la bona companyia fa oblidar aquestes coses!!
molts petonets