"Meitat del món" i el caçador de mites

L'any 1736 va arribar a la capital de la "Real Audiencia de Quito", una Comissió Geodèsica de França autoritzada per Felip V, amb objecte de completar dades matemàtiques per a definir la verdadera forma de la terra.

Per a tal efecte, es tenia que mesurar un arc de Meridià a les zones equatorials, i aquest fet va determinar que es comencés a parlar de les "terres de l'Equador" i no de la "Presidència de Quito". El nom aviat va aconseguir una difusió general, que determinà que Simón Bolívar ("el Libertador"), President de la Gran Colòmbia, al dictar la Llei de Divisió Territorial del nou Estat, el 1824, aplicà el nom d'Equador a un dels tres departaments que el conformaven.

Aquesta comissió comandada per Charles Marie de la Condamine, també va determinar el punt exacte per on passa la línia imaginaria de l'Equador, i avui en dia, per a commemorar aquest fet, hi ha un monument, al voltant del qual, s'ha construït un petit poblet turístic anomenat Mitad del mundo ("gringolandia" pels locals), a uns 20 kms de Quito, parada "obligatòria" per a tots els viatgers.

• La comissió francesa, ho va fer prou bé pels mitjans que es disposaven a l'època (van acabar confirmant que la terra era aplatada pels pols i no al revés com molts teòrics pensaven), però avui dia, amb la tecnologia GPS més sofisticada, s'ha pogut comprovar que la vertadera línia de l'equador passa uns 240 metres al sud del monument. Per a marcar aquesta "nova línia" hi ha el museu "Inti Ñan" (camí del sol), on la gent es pot fer la foto a l'equador "de veritat" i ser testimonis d'una sèrie d'experiments que suposadament només es poden fer sobre l'equador, de dubtosa credibilitat científica. Però la cosa no acaba aquí: hi ha qui afirma que la vertadera línia de l'equador tampoc passa pel museu "Inti Ñan". Passa exactament per "la Catequilla", un antic jaciment arqueològic... Sigui on sigui, no disposo dels mitjans per poder comprovar res, així que he acabat fart de sentir-me enganyat cada vegada que investigava una mica pel meu compte.

Una de les primeres coses que vaig fer al arribar a Quito, primera ciutat situada a l'hemisferi sud que trepitjava, va ser omplir la pica i observar cap a on girava l'aigua al buidar-se... Digueu-me "friky", però si, sóc així. Vaig perdre una bona estona, perquè la cosa no semblava anar com estava previst: el resultat de la direcció de l'aigua era totalment aleatori, així que vaig acabar deixant-ho córrer, considerant que estava deixant massas variables a l'aire, i no estava fent l'experiment com tenia que ser.

• Els vespres a Quito són freds i plujosos, així que no tinc massas problemes en confessar que m'he passat el meu temps a la xarxa "investigant" sobre l'efecte Coriolis (si, ja ho he confessat abans: en aquest sentit puc ser molt "friky"). Els resultats són força reveladors: NO existeix tal mite de la pica que es buida en una direcció o una altra segons l'hemisferi on ens trobem. Hi ha molta gent a Internet que dedica els seus esforços per a treure'ns de la ignorància... jo només posaré aquest enllaç a tall de mostra (n'hi ha milers!) i pels amants de la hidrodinàmica, les fórmules de Rossby i Reynolds són aclaparadores i no deixen lloc per al dubte: la forma de la pica, el fregament, la poca quantitat d'aigua o el nostre moviment al rentar-nos les mans són més influents que l'efecte coriolis. La veritat que em sento tant decebut com el dia que vaig descobrir que el "Tió" no cagava regals o que els tres Reis Mags d'Orient no passaven per casa nostra... però ja se sap que "la felicitat està en la ignorància de la veritat".

Per acabar, diré que en aquests "museus" s'assegura que el nostre pes és menor sobre la línia de l'equador que en altres llocs: al voltant de 4,5 quilos!

• I la veritat és que és així: a l'equador els objectes pesen menys degut a que la forma de la terra no és una esfera perfecta, i el radi d'aquesta varia en funció de la latitud, essent màxim a les zones equatorials. Però 4,5 quilos!? Per favor! (és que aquesta, la sabia!). La diferència de pes entre estar als pols i a l'equador, només representa aproximadament un 0,5 % del nostre pes. És a dir, si jo peso al voltant d'uns 70 quilos, la diferencia de pes entre ser a l'equador i a casa meva (suposem que la latitud de referència està en un valor mig de 45º, és a dir, prenent un 0,25% de diferència) és aproximadament 175 grams, o sigui, que és menyspreable (la majoria de bàscules tenen errors superiors al 0,2%)... O si més no, pot influir més el fet d'haver anat o no al lavabo que la latitud on ens trobem.

Per cert: fa temps que no em peso. Però la veritat, amb tanta bàscula "trucada" que hi ha per aquí, serà l'últim lloc on ho faci.