He abandonat el fred i la pluja de la "Sierra", i després de passar per Guayaquil i Salinas, he anat a parar a Montañita.
És un petit poblet costaner amb els carrers per empedrar (això canviarà d'aquí no massa), on es pot veure el major nombre de rastes per km2 del país. També hi ha amb gran proporció, cabanes de més de dos pisos fetes amb bambú orientades 100% al turisme (en teoria, molt econòmiques, però a mi no m'ho semblen), fanalets de colors, música "reggae" a tothora, restaurants vegetarians, connexions ràpides i cares a Internet (més que a Quito!), molt de "gringo" (encara que he pogut distingir una colònia molt nombrosa de veneçolans que manté actives totes les tendes d'ulleres de sol, collarets, bermudes, records diversos...), i escoles de surf. Aquest, és suposadament el màxim atractiu de la zona.
Jo encara estic dubtant si m'agrada el lloc o no... i mentre m'ho penso, m'hi he quedat una nit més.
2 comentaris:
Encara que turístic segur que te alguna cosa per treure ni que sigui dolenta no????....ja estàs molt ben acostumat a no ser turista... i aquestes coses es noten. Les pintes ja són de trotamundos total!!!... i les fotos precioses, els llacs brutals...i si després aterres al món gringo de les rastes apaga y vámonos!!!
Petonets
Maite
p.d. l'anterior no el vaig signar.,... ups!!jejeje
Jo crec que aquests llocs és fàcil que no t'agradin, encara que hagis de reconèixer que són llocs on la vida és fàcil. Potser cara, però fàcil.
Visca Port Aventura!
Publica un comentari a l'entrada