Primer cap de setmana i primers clients importants: un grup de 9-10 persones de Guayaquil ("guayacos") arriba divendres a la nit, carregats d'alcohol, "reggaeton" i ganes de passar-ho bé. Trastornen la pau que regna (ara que ja m'acostumava), i Kamala passa de ser un lloc tranquil i decadent per convertir-se en un lloc animat i encara més decadent.
A més se'ls ha d'oferir el servei de menjador. El nostre restaurant, a càrrec de cuiners internacionals, ofereix una cuina de mercat, senzilla i pràctica amb un toc equatorià. Això vol dir arròs i plàtan fregit a punta pala.
Amb l'obertura al públic del restaurant, i totes les feines que això origina, l'entrada a l'equip de Kamala del Pampa (ARG), va venir com caiguda del cel. Si la meva carrera meteòrica em va portar al càrrec de gerent en qüestió d'hores, en Pampa va ser ascendit immediatament a cap de cuina.
Inestimable també va ser l'ajut que vam rebre del Nacho (ARG) i la Cassan (ARG), dos de molts "hippies" (jo prefereixo anomenar-los "artesans") que es queden diverses setmanes acampats per poc més d'1$ al dia.
Amb una tropa com aquesta, és clar, els menús van acabar sortint una mica "hippies" (perdó, artesans): porcions inacabables, sucs sense colar, tovallons... tovallons? On són els tovallons de paper? A tothom se'ns va passar. I a mi el primer!
1 comentari:
mira que no sabia on anar a dinar aquest diuemnge i.... aquests menus "artesanals" son si mes no temptadors, jajajaja
petonets
maite
Publica un comentari a l'entrada