"Kamala"

"¿Sabes cosinar? ¿Le das al inglés? ¿Sabes de electrisidad? ¿Tienes experiensia con el machete? ¿Techos de madera?..."

Semblava el treball fet a mida per a mi, però al principi dubtava si acceptar-lo o no... Treballar a l'Hosteria Kamala (entre Manglaralto i Montañita) a canvi de l'allotjament i el menjar, però això últim no m'ho garantien: "Sólo cuando tengas que cosinar para los huéspedes". El fet que no m'asseguressin el menjar no em convencia. "Tampoco solemos dar plata..." - va dir en Pablo, un dels propietaris que estranyament estava per allà. -"Lo que si solemos, es pagar a la gente que se queda trabajando con... Clases de buseo."

I llavors, vaig deixar de dubtar: "Ok! Listo nomás! Me quedo!"

Només tres hores després, justament abans de començar a treballar, van ser suficients per fer-me càrrec de la situació: en Pablo i en Raúl, germans i incansables viatgers, van muntar aquest "campament" ara fa cosa de vuit anys amb tota la il·lusió i energia del món, però avui dia, treballen paral·lelament amb un altre negoci que dóna tants diners en un dia com l'"hosteria" en tot un mes: el submarinisme. La cosa està clara, els propietaris no inverteixen res en Kamala, ni temps ni diners. És més, pràcticament no en volen saber res. Com tampoc en vol saber res tota la gent que treballava aquí fins ara: el Daniel, la Béné, el Carlos... fins i tot el Coco! (administrador, cosí i mà dreta dels propietaris). S'acaba Setmana Santa i tothom se'n va! I al migdia, el panorama és ben desolador: 6 cabanes, 2 dormitoris, 2 habitacions, una zona d'acampada, bar, cuina, sala i piscina... Tot al meu càrrec! (Ni tan sols tinc un número de telèfon a on trucar!).

Davant d'aquesta perspectiva, la temptació de marxar i enviar-ho tot a prendre pel sac és molt gran, però al cap de poc temps, i degut als pocs hostes que hi ha (ningú demana servei de menjador, menys mal! sinó també m'hauria d'ocupar d'anar a comprar i tot!), veig que amb poca feina n'hi ha prou: arreglar una cabana per dia, mantenir la cuina neta, la sala endreçada...

Per descomptat, també podria dedicar-me a tallar les males herbes que envaeixen tot, netejar la piscina que sembla una bassa (imagineu que li han sortit gripaus!), arreglar els sostres de palla que cauen a trossos, exterminar les puces de la sala, o investigar perquè les dutxes donen descàrregues elèctriques i prendre un bany d'aigua calenta es converteix en una activitat de risc (altres activitats de risc de Kamala també són utilitzar la liquadora o agafar una cervesa de la nevera)... Però és clar, si els propietaris no hi dediquen l'energia necessària, jo tampoc la hi posaré...

Està clar que a aquest lloc, tant ben situat i ple de possibilitats, li manca molta voluntat, il·lusió i ganes de fer les coses... Mentre m'adapto a l'estrès d'aquí, palpo la crua realitat: Kamala s'ha convertit en un Paradís Decadent.

http://www.kamalaweb.com/Hosteria.html