2009-03-26

Voluntariat a Ecuador

Cada vegada que truco a casa i parlo amb ma mare (això acostuma a ser un cop cada dues setmanes) passa el mateix. La situació que em descriu no és massa encoratjadora: hi ha crisi. I no només als diaris o als telenotícies: els amics i familiars es queden sense feina.
Per mi, que he dedicat els últims sis anys de la meva vida a convertir-me en calculista d'estructures, les coses no pinten millor. Si alguna cosa deu sobrar ara al país, amb la construcció parada, són calculistes d'estructures...
Com que l'escenari no pinta massa bé per tornar (ja m'estic plantejant la possibilitat de canviar d'ofici), intentaré NO-tornar. O tractar de tornar com més tard millor (diuen que de la crisi n'hi ha per un parell d'anys!)
Per això des d'un temps ençà, he decidit trobar activitats que em mantinguin per una temporada. Quan vaig arribar a Quito, vaig començar a tocar les portes de diverses ONG's, vaig preparar un currículum, redactar cartes i definir una mica les meves preferències.
Després de tenir entrevistes amb unes cinc organitzacions diferents (algunes administrades per personal estranger), he decidit deixar-ho córrer. M'explico:
Per començar s'ha de pagar una quota d'inscripció d'uns 100$: despeses d'administració, assegurança, "papeleos" i burocràcia diversa... Fins aquí bé.
Després et demanen les despeses d'allotjament i manutenció (els projectes amb cost "0" solen estar complets), que ronden entre els 250$ i els 350$... En un lloc em van demanar fins a 500$!!!
O sigui, que treballar com a voluntari a Equador (ja sigui netejant platges, fent de professor de mates, donant classes d'anglès, recollint bananes, construint escoles...) durant un mes et pot sortir per entre 350$ i 450$, trasllats i despeses extres a banda. Si contem que el meu pressupost és precisament aquest (uns 450$-500$ per mes), la cosa està clara: preu per preu, faig turisme.
No conec a fons la realitat econòmica d'aquestes organitzacions, però em sembla que les despeses que han de fer els voluntaris són excessives... Tampoc m'agrada ser malpensat, però... Bé em sembla que és millor deixar-ho aquí, abans que escrigui més del compte, i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

sempre m'ha sorprés que s'hagi de pagar per ser "voluntari".... a més pagar i voluntari no haurien d'anar mai a la mateixa frase no creus???.... de fet ja hi ha una frase que no has volgut acabar...PIENSA MAL... Y ACERTARAS!! continua de turisme i sigues mooolt voluntarios, jejeje... petonets i a viure!!!
maite

Anònim ha dit...

Ei, per mi que t'han vist el plumero i no en volen saber res de morts de gana que volen aprofitarse de les pobres ONG's.
Salut.
Bruno

Ivan Ortiz Marimon ha dit...

Jajajaja!
Pot ser si! Però d'aquí poc, qui necessitarà una ONG seré jo!
Apali!
Petonets per tothom!

Anònim ha dit...

Tu lo que ets un pocavergonya i un vividor de collons!!!! Torna cap aqui a pencar i a ajudar a estirar del carro.
P.D: Tenim llaunes de paté caducat, pa sec i alguna napolitana florida a la paperera. Et poden interessar?
I fes el favor de gastar-te la pasta i arribar carregat de regals per tothom.
Records de lu Santi, l' Albert i altres pringats de Proyex.

un altre pringat de Proyex ha dit...

Aterrizo por aquí a ver que es de la vida del Ivan y me encuentro un comentario de lu Santi! Coincido, por una vez, 100% con todo lo que dice. El barco se hunde y tú de cachondeo allá por esos países... Ay, joder! ya te lo he dicho más de una vez, Ivan, de mayor quiero ser como tú...

Ivan Ortiz Marimon ha dit...

Santi! El pa sec guarda'l que m'interessa! La resta ja pots començar a menjar-ho... "Jo per poc que pugui passaré, però si no arribo a temps, comenceu sense mi". =D
Abraçada forta a la "Tropa Proyex"!