Em llevo i m'en vaig cap a la platja de l'ICA. Poc importa l'hora què és. Simplement ja ha sortit el sol i desperta un nou dia. Començo a nedar cap al centre de la badia. Avui serà un dia clar, i els rajos de sol i el mar tranquil permeten veure el fons del mar. Veig roques, veig peixos, veig coralls... Però què bonics són els coralls!
Això serà alguna de les coses que de ben segur enyoraré... Així com llevar-me i menjar un plàtan acabat de madurar, els "almuerzos" de la Kosseth, les xerrades amb en Carlos, les històries i xafarderies del Henry, els jocs amb els nens, les inacabables partides de "parqués" (una versió molt particular del parxís), adormir-me amb la remor de les onades...
Però deixant el romanticisme i l'enyorança a banda, fruit de més de 40 dies de convivència amb el Carlos i la Kosseth, he après algunes coses, entre altres: a curar-me les picades d'insectes amb saliva, a distingir un "banano criollo" d'un "banano papocho", a espantar les formigues que envaeixen el plat de menjar, a que el temps passa més ràpid al camp que a la ciutat, a fer melmelada de flors de Jamaica, a que els nens tant poden ser adorables com odiosos (bé, això ja ho sabia però sempre està bé de recordar-ho), i sobretot: a ser conscient que moltes vegades, les coses no passen quan un vol, sinó quan han de succeir.
"Cangrejales: Donde su espíritu se alimenta mientras su cuerpo descansa."
www.sapzurroparaisocangrejales.com (en construcció)
====================================================================
Ah! Com a nota curiosa, dir que Cangrejales està només a cinc minuts a peu de l'escenari on es va filmar "El Desafío", una versió colombiana de "Supervivientes".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada