2008-10-28

Cultura contra violència

"Favelas", "chabolas", "barrios", "conventos", "colonias", "cantes", "arrabales", "villas", "tugurios", "comunas"... Diversos noms però el mateix significat. No importa on, a tota gran ciutat sempre hi ha una zona marginal.
A Medellín, aquesta zona es diu "Santo Domingo". Bé, es deia, perquè des de 2003, la zona ha canviat molt. En la seva època fosca, "Santo Domingo" era un barri en mans de les bandes del narcotràfic, els seus habitants vivien en un ambient de terror i la seva esperança de vida era molt curta. Era un d'aquells llocs ignorat pels visitants (si és que n'hi havia) i temut pels locals, on els taxistes es negaven a dur-t'hi i la policia només hi anava a recollir cadàvers i suborns (algú ha vist "Cidade de Deus"?).
Llibres contra armes, educació contra drogoaddicció, cultura contra violència...
Quan parlen del passat, els habitants d'aquest barri utilitzen la paraula "guerra": "Anteriormente, cuando la guerra...". Costa d'imaginar com era "Santo Domingo" en temps de la guerra. Avui és simplement un barri perifèric de cases humils, amb nens alegres que juguen al carrer i que es deixen fotografiar pels visitants admirats que passegen plenament confiats... La vida sembla protegida per la "Biblioteca España" estratègicament situada a la part superior de la pendent per on s'estén el barri, i la gent hi fa cua per connectar-se gratuïtament a internet (hi ha més de 100 ordinadors!), fer els deures de l'escola, recollir els petitons que juguen a la ludoteca, o inscriure's als diversos tallers que s'organitzen.
Amb aquest són cinc els "parques biblioteca" (Santo Domingo, San Javier, la Quintana, la Ladera y Belén), que l'alcalde Sergio Fajardo va fer edificar a la seva ciutat. Un alcalde que va decidir invertir el 40% del pressupost públic en educació (una xifra sense equivalents a Amèrica Llatina) i portar a terme un projecte molt ambiciós per a canviar radicalment la imatge tant malmesa que Medellín havia cultivat durant la dècada dels noranta.
Però no tot s'arregla construint biblioteques a zones deprimides. Darrera la metamorfosi d'aquesta "comuna", hi ha molt de treball i una forta inversió pública: renovació de mobiliari urbà, construcció de parcs i zones enjardinades, creació de miradors i terrasses, transformació urbanística amb l'arribada del "Metrocable" (el primer telefèric emprat com a sistema de transport massiu), un nou pavelló esportiu, política de desplaçats i un exèrcit de treballadors socials que administren beques i ajuts a més de 15.000 famílies en situació de risc.
Senyors! Això és política social i el demés són tonteries! Molta gent que viu dels nostres impostos (no penso dir noms, ni anomenar ciutats o països perquè no acabaria mai) hauria de passar-se per Medellín i prendre nota.