Mathieu Kassovitz, Emir Kusturica, Krzysztof Kieślowski, Woody Allen, Alejandro Amenabar, Wolfgang Becker, David Cronenberg, Stanley Kubrick, Wong Kar-Wai...
Són alguns dels molts directors que es poden trobar al "top manta" de la carrera 7à de Bogotà.
Em va sorprendre veure tant cinema d'autor ("sinearte", n'hi diuen) al carrer, i molt més em va sorprendre la cultura de cinema dels venedors ambulants (se les coneixen totes!), i vaig pensar que podria regalar-li un parell de pel·lícules a la Marcela (algunes que no tingui ja)...
Quan estava triant i tenia un bon feix de pel·lícules a les mans (ara no sé dir quantes... trenta, potser quaranta?), va i sento: "¡Polisia! ¡Polisia!"... i quan vaig voler mirar al voltant per veure un camió de la policia com passava per davant nostre, la meva venedora havia recollit la mercaderia i havia arrencat a córrer.
Si una cosa sé fer, és córrer, així que passats els tres segons que vaig trigar en reaccionar, vaig arrencar amb el meu millor "sprint" amb totes les pel·lícules sota el braç... A l'arribar a la cantonada, ja havia avançat de sobra a la dona que m'atenia, i jo ja anava darrera dels més espavilats pujant per unes escales metàl·liques d'un local mig amagat, que em van dur a...
... a la "Meca" de la pirateria! El rovell de l'ou dels DVD's il·legals: un petit centre comercial enllumenat per fluorescents i llums de neó i ple de departaments diminuts amb l'espai just per un reproductor de DVD, una TV i el propi venedor (la majoria s'ha empassat totes les pel·lícules que venen).
Quan vaig trobar la venedora, li vaig dir:
-"Supongo que me harás un buen presio, ¿sierto? Podria haberme largado con todo..."
-"Ay flaco! Lo siento mi vida... No puedo bajarte ni un solo peso... la verdad es que no puedo... Es sinearte del bueno, ya sabes..." - Va dir encara mig esbufegada...
====================================================================
DVD pirata "Good bye Lenin": 2.000 pesos (uns 0,7 euros)
Al dia següent, vaig voler tornar-hi per xafardejar una mica i fer algunes fotos, però el local ja estava precintat.
3 comentaris:
Bruno
Bé Ivan, tu sempre a l'altre costat de la legalitat, immigrant il.legal, al talego, fent amics amb pispes de carteres, contrabandista... si si esta prou bé això de fer turisme. (una peli 0,70€ i encara li volies regatejar... garrepa).
Que pasa noi...
Ja ja ja... me acaba de decir Bruno que estas haciendo daño al otro lado del charco...
bueno, pues que te vaya bien, andele.
Ja ja ja
Jajaja... Doncs si, pensant en euros, resulta bastant "miserable" intentar que m'abaixin els preus. El problema és que jo ja penso en "pesos", i qualsevol cosa que surti del que és normal, ja em sembla car.
Per exemple: un menú costa sobre els 5.000 pesos, i si me'n demanen 10.000, doncs em sembla caríssim (el doble del normal! Que s'han cregut!). Però si ho analitzo, resulta que només són 3,5 euros... ¿Qui no pagaria 3,5 euros per un menú complet (molts cops ni te'l pots acabar) a Barcelona?
De tota manera, si vas a comprar (sobretot als transports i als "mercadillos") i preguntes "¿es esto lo más barato? por ahí me paresió verlo más económico..." el 50% de les vegades et rebaixen alguna cosa. Realment, no regateiges, un demana la rebaixa per instint!
En una llibreria:
- 20!
- ¿10?
- Deme 15, pa'que se lo pueda llevar...
Publica un comentari a l'entrada