Exprimint Manizales

"Un important punt a l'eix del comerç del cafè. La prosperitat de Manizales es pot veure als seus carrers bulliciosos. No és una ciutat bonica (els terratrèmols han destruït la major part de l'arquitectura original), però és una bona base per explorar la regió. Val la pena la impressionant Catedral de Manizales, la qual suporta una torre de 106 metres, la més alta del país."

Això és l'únic que posa la meva guia sobre Manizales. A vegades (només de vegades) penso que els de "Lonely Planet" són uns "capullos".

Home, Manizales no és Paris ni Cartagena, i el seu atractiu turístic és limitat... Ara bé, de tot se n'hi pot treure suc:

El jardí botànic, les estructures de bambú ("guadua" n'hi diuen, que sembla que comencen a posar-se de moda), les postes de sol al mirador occidental de "Chipre"... Ah! Se m'oblidava: sense sortir de la Plaça Bolívar, admirar l'estàtua de l'original Bolívar-Condor, a qui ningú deixa indiferent. Imprescindible si es volen admirar els genitals del "libertador".

I ja com a informació addicional, afegir que Manizales és ciutat universitària, i val la pena passar-se per alguna de les seves facultats (la Universidad Nacional, per exemple), per gaudir de menús econòmics, jardins botànics, mercats de llibres de segona mà, projeccions de pel·lícules gratuïtes per les tardes...

Més coses: prop de Manizales he pogut visitar una "hacienda" de cafè, on m'han explicat fil per randa tot el procés d'obtenció del cafè (tassa inclosa). Amb l'eufòria de l'experiència, els he dit als amos de l'hacienda que em volia quedar a dinar. I si, sembla que hagin cuinat expressament per mi, però m'han clavat una clatellada que fins i tot, la dona de l'Hacienda, ja ha deixat de caure'm simpàtica (després, ja més calmat, m'he autoconvençut de que pagar 4,5 euros per dinar, no ha sigut tant car)

I el "Parque de los Nevados"? Doncs també hi he anat! (*)

Impossible arribar-hi amb transport públic i l'única manera d'accedir-hi, com no, mitjançant un recorregut organitzat, amb un cost únic i innegociable de 95.000 pesos (40.000 únicament són per l'accés al parc, ja els val!)

Doncs bé, resumint molt, diré que el que més m'ha agradat ha sigut experimentar la fatiga a partir dels 4.500 metres per la falta d'oxigen... O millor dit, veure com la resta de gent s'esgotava més que jo...jejeje...

Supèrbies a banda, el que de veritat més he gaudit han sigut els banys termals inclosos al "tour". Mira que he plorat i he insistit perquè em descomptessin aquesta activitat del recorregut... I al final, és el que més m'ha agradat: fred, calor, fred, calor, fred, calor... I després aquesta meravellosa olor d'ou podrit que et queda al cos... mmmmmhhhh... "¡Aquí huele a azufre!"

(*) Tot això plenament contrastat amb la guia, que ho explica amb pèls i senyals... A vegades (només de vegades) penso que els de "Lonely Planet" són uns genis, per això encara la porto a sobre...