Quan els del DAS em van preguntar per quants dies volia el meu permís, jo vaig contestar que amb uns trenta-quaranta, ja faria... Em van posar el segell per seixanta dies, i jo, vaig sortir tot convençut que en tindria de sobra... Bé, ja porto cinquanta-cinc dies a Colòmbia, i com que veig que amb seixanta no en tindré prou, avui m'he passat pel DAS de Medellín perquè em prorroguin el permís.
El tràmit burocràtic, com qualsevol altre: fotografies carnet, fotocopies de tot, ingrés de 64.000 p al banc, omplir uns formularis... i "regrese esta tarde"... i "vuelva usted mañana". (al entrar, els guàrdies, d'impecable uniforme fosc amb les seves metralletes... Quants bons records!)
Doncs aprofitant aquesta fita dels 55 dies, he clicat el "filtre" que posa "Colòmbia" i m'he posat a repassar tot el que he publicat fins ara: nits a la presó, prostitució, drogues (properament més "posts" sobre drogues, ja ho aviso ara), picades d'insectes, carteres que desapareixen i apareixen buides, ciutats hostils, "pirateria"... No és just!
Colòmbia, ja de per si, és un país força maltractat pels mitjans de comunicació... I per molt certes que siguin les noticies que ens arriben, i per molt cert que sigui tot el que he escrit fins ara (i deixant clar que no és el lloc més segur on podeu anar), NO es correspon amb la realitat que he viscut:
Per ser una mica més objectiu, he de dir que Colòmbia és un país preciós, amb una fama mal merescuda... i la seva gent és un amor: amable, educada, cordial, simpàtica, hospitalària... no me'n cansaré d'afalagar-los...
I acabaré, tot afegint uns enllaços (només són 40 segons cada un) del Ministeri de Turisme de Colòmbia que resumeixen perfectament tot això. No és que m'hagin pagat a canvi de que els publiqui, ni tampoc els he triat per les imatges (normalment, les imatges de qualsevol campanya de turisme solen ser bastant idíl·liques), sinó pel missatge: em sento plenament identificat amb qualsevol d'aquests personatges (i més, justament avui que que m'he hagut d'apropar al DAS a prorrogar el permís).
Així doncs, per tots aquells que encara segueixen pensant que Colòmbia és un país ple de perills, que quedi clar:
"Colòmbia: l'únic risc és que t'hi vulguis quedar!"
2 comentaris:
aaaah!
Jo em pensava que l'eslogan era teu!
Pobres colombians... estan ben pre jutjats.
Apa!
vagi fent.
Ivan...me gustaron tus diarios...hiciste un buen recorrido conociendo las cosas claras y oscuras que tiene Colombia. Diste un buen punto: el poderío de los medios de comunicación. Me encantó el final...serás siempre bienvenido a mi Colombia querida!!!
pd/cada vez que salgo al extranjero y regreso, quiero más a mi Colombia!!!
Publica un comentari a l'entrada