2008-10-10

Bogotà a primera vista

A vegades la primera impressió que un s'emporta d'una ciutat no és la millor. A vegades un és rebut per suburbis hostils, embussos de trànsit, estacions caòtiques... o simplement el clima que no acompanya... o un estat d'ànim poc favorable.
Doncs bé, jo crec que en el meu cas, s'han ajuntat tots els factors perquè a l'arribar a Bogotà, no m'emportés una bona imatge: perifèria inacabable, trànsit espès, pluja continua, fred persistent... molt cansament i un constipat que portava a sobre.
Si a més, tot això ho contrasto amb el plàcid poble de Leiva, que era d'on venia, doncs ja ho tenim tot: el millor que podia fer era menjar alguna cosa, anar-me'n a dormir d'hora i esperar que el meu refredat millorés... i demà ja serà un altre dia!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

L'endema sempre es veu tot diferent!
A veure si es veritat.

(...I sino bon vent i barca nova, no?)

guillem ha dit...

Curiós país Colombia...
Si no t'agrada Bogotá sempre pots anar a Cali a fumar-te un queño, ja saps aquell cigarret tant típic que fuma la gent en esdeveniments esportius.
No sabia tampoc que de Bogotá a Armenia no cal ni atravessar cap oceà; ves en bici de Bogotá a Armenia i sempre podràs dir que "jo vaig anar en bici de Bogotá fins Armenia" i la gent et mirarà diferent.
He vist Florencia? mamma mia, però si en un plis pots passar d'Armenia a Florencia passant per Bogotá, això és únic. Fes-li una foto al David de Michelangelo si vas a Florencia, jajajaja!!!

Anònim ha dit...

Ivaaaaaaaaan!!!!!!!
Avui m'he posat al dia del teu blog i he tingut temps per escriure un mini-comentari. Ja saps el que passa, ja ho faré demà, ja ho faré un altre dia i no acabes fent mai. Doncs d'avui no ha passat.

Només dir-te que m'ho he passat molt bé llegint totes les teves peripècies i aventures, i que et dic el mateix que va dir el Carlitos quan li vaig explicar els teus plans d'aventura: 'El puto amo. De mayor quiero ser como él'.

Res més, aprofita tot el que puguis, que ja et tocarà tornar a la realitat d'aquí (o no, que amb tu no se sap mai).

Una abraçada des de Riudecols, i a veure si vaig escrivint algun altre comentari més sovint.