Presoner

"Las personas capturadas tienen DERECHO al RESPETO y AL BUEN TRATO".

Això és el que posa en un cartell a les oficines del DAS ("Departamento Administrativo de Seguridad") de Fonseca, i escric aquestes línies des d'una de les seves cel·les.

Doncs si, legalment estic presoner. Però abans que ningú s'exclami, ni que a ma mare li agafi un atac de cor, diré que he rebut tot el "Respeto" i "Buen trato" que un podria desitjar.

De com he fet cap aquí, és llarg d'explicar però fàcil d'entendre: he entrat a Colòmbia sense cap tipus de segell al passaport. Amb aquesta dada de partida, doncs els esdeveniments són bastant lògics: control rutinari de la policia de carreters i... ingenu de mi, pregunto pel segell. La policia s'alarma (hi va haver un moment de tensió perquè es pensaven que el meu passaport era fals i creien que jo era un delinqüent comú...), trasllat a la comissaria d'Urumaní, traspàs al DAS que es fa càrrec de mi, i un altre trasllat a les oficines de Fonseca per estudiar la meva situació... on a aquestes alçades, ja s'ha fet de nit, i toca doncs, dormir al calabós.

-"Disculpe sr. Ivan, no se enoje conmigo, pero mi obligasión es enserrarle..."
-"No se preocupe compadre... Haga su trabajo..."

És una sala que mesura uns 2x2x1,5 metres (llargada x alçada x amplada). La porta és enreixada, per permetre la ventilació i el pas de la llum, i ocupa una de les parets de l'estança. Com a únic mobiliari, hi ha un matalàs al terra que ocupa gairebé tota la cel·la. A més, hi ha un annex amb un vàter i un conducte que sembla ser una dutxa... M'estalviaré descriure les condicions higièniques, tant les del matalàs com les del "lavabo".

====================================================================

Per la nit, abans d'anar a dormir, un dels guàrdies em va oferir:

-"Tenga sr. Ivan: le presto una cobija para que no lo coman los moscos."

I em va donar un llençol amb una exagerada olor de net. Feia olor de xampú de préssec (encara que els préssecs mai facin aquesta olor). Vaig embolicar-me amb ell i vaig començar a pensar amb aquella olor de xampú de noia... Seria una noia morena i de cabell llarg i llis... Poc després em vaig recordar de la Gaby (qui no hagi vist les fotos del "facebook", podrà apreciar la connexió mental que tinc amb el fort "olor de xampú" i ella en l'última imatge d'aquest àlbum). Sort que no va acceptar la meva proposta boja d'acompanyar-me a Colòmbia... que pensaria de mi si la primera nit se la fes passar a la presó? Divertit amb aquests pensaments i embolcallat amb l'olor de préssec, em vaig adormir amb un somriure als llavis.