Els "regionals" no passen gana

Segons la guia, l'opció més barata per creuar la frontera de Colòmbia via Paraguachón és mitjançant un "por puesto". No he explicat el que és un "por puesto"? Doncs ara és el moment: un "por puesto" és un taxi compartit. Si aquest cobreix una línia fixa (com és el cas), no surt fins que s'omple.

I allí em trobava jo, el primer en arribar, esperant que es cobrissin totes les places.

Immediatament van arribar dos nois d'uns vint anys (ho sé perquè més tard els vaig veure les cèdules), vestits amb robes de marca, però amb una pinta de... "malandros" n'hi diuen a Veneçuela. Però no eren veneçolans. Eren de Colòmbia i no tenien papers (això també ho vaig descobrir més tard). Les altres dues places també es van omplir de seguida: un "guajiro" vestit de blanc amb barret de "cowboy" i un noi colombià amb pinta de no haver trencat mai cap plat però amb els braços tatuats fins als colzes (aquest últim amb nacionalitat veneçolana).

====================================================================

En marxa. El viatge, suposadament era de tres hores fins a Maicao, però després d'una hora de camí...

1er control. El policia regional em mira el passaport i em diu que no puc seguir: que per abandonar el país per terra necessito un "visat especial" perquè vaig arribar a Veneçuela amb avió. Em planteja dues opcions: anar a Caracas a treure'm el visat, o creuar la frontera amb avió... ?¿? Però acte seguit, després de veure la meva cara d'abatiment, em presenta la tercera opció:

-"Saque 25 bolos ahí, pué!... Pa'arreglá la cosa..." Els colombians van haver de fer el mateix.

2on control. La mateixa història... Però només vaig haver de donar 10 Bs (uns 3 euros), i el taxista va donar directament els meus diners (juntament amb els dels colombians) al guàrdia de torn, i ens vam estalviar tota la comèdia.

3er control. Ídem.... -"Oye mi compadre, se me acabó la plata", vaig dir. I era veritat. Havia esbrinat que la taxa de sortida era d'uns 45 Bs, i per no haver de canviar diners a la frontera, vaig decidir ajustar els diners fins a l'últim bolívar. El taxista va arrufar el nas, va emetre un soroll que no puc transcriure (almenys amb l'alfabet llatí), i va seguir...

4art control. El mateix però "subvencionat" pels "amics" colombians.

5è control. Ídem que l'anterior (incrementant la quantitat demanada pel taxista). I jo amb la cartera buida.

6è control. Una mica més seriós. Els "regionals" em van fer baixa i em van començar a demanar euros. Vaig dir que no en tenia (mentida! mentida!) i els vaig mostrar la cartera. Com que veia que la cosa s'allargava ("porqué no te callas"... jajaja, jejeje... "Rafa Nadal" jejeje, jijiji... "Eurocopa"... jojojo, jujuju...), vaig decidir demanar crèdit als "malandros". Amb 30 Bs (uns 9 euros) va ser suficient (i això que al principi em demanaven 50 euros!!!!).

Acte seguit els va tocar el torna als colombians, que van estar-s'hi més estona que jo. Van tornar amb el rostre destrossat... Fins aleshores tot aquest procediment i la manera de fer del taxista semblava divertir-los bastant, però amb prou feines els quedava res dels prop de 400 Bs que portaven inicialment, i encara no havien arribat a la duana (el control de veritat).

7è control. Només 10 Bs per cap, entregats directament pel taxista i sense inspeccionar cap tipus de document.

8è control. El de veritat. El que està vigilat directament per la "Guardia", que vindria a ser l'equivalent de la "Guàrdia Civil". Allí vaig intentar treure diners del caixer sense fortuna, i els colombians van ser detinguts sense cap bolívar a les butxaques.

Més endavant vaig haver de pagar la taxa de sortida (amb rebut i tot), que me la va pagar el taxista. I amb aquest document tant preuat, em van ficar al passaport el segell de Sortida.

====================================================================

El taxista estava molt mosquejat. M'havia deixat diners, i deia que "nosaltres" l'havíem fet perdre mig matí a tots els controls. Així que em va manar a canviar diners (el que fos), per saldar els deutes que tenia amb ell.

-"¿Y el sello colombiano?". Vaig preguntar. Però no. No va voler aturar-se al control de la policia colombiana. La gent colombiana amb cèdula veneçolana no necessita cap tipus de segell, i jo era l'únic que necessitava parar per fer el tràmit... -"Ya formalisarás tu vaina en Riohacha, o Cartagena, o donde vayas..."

Quan vaig aconseguir canviar 40 euros (vint en moneda veneçolana per pagar al taxista, i vint en moneda colombiana per seguir el meu viatge), el taxista em va demanar un suplement (dues carreres completes, és a dir uns vint euros més), pel temps que l'havíem fet perdre... Jo evidentment m'hi vaig negar, i aquí és on vaig trencar un dels punts del meu codi intern que segueixo quan viatjo i... EM VAIG ENFADAR!

Les dues noies indígenes que vam recollir a la frontera es van quedar petrificades al seient amb els ulls oberts com a plats, i el noi colombià amb els braços tatuats feia que "si" silenciosament amb el cap... i el taxista no feia més que queixar-se i demanar el suplement que li "corresponia"...

-"Tengo cara de pendejo?! Mira mi pana: detenga el carro aquí ahora mismo, agarro mi vaina y me largo... y al carajo la plata!" -"Bueno dale! Bájese amigo, bájese!" -"Pués me voy! Ya lo creo que me voy... A la mierda! Pare el puto coche que me bajo y a tomar po'l culo todo! Me gaüentodo ya! (això evidentment, se'm va escapar). Però no va parar el cotxe... Va seguir remugant i queixant-se tota l'estona...

====================================================================

Un cop a Maicao, em va sorprendre la quantitat de cotxes orientals, un munt de nens uniformats que sortien de l'escola i una infinitat de motos que avançaven tothom i es movien com si fossin mosques. El preu que vaig haver de pagar per les meves desavinences amb el taxista, va ser que em va deixar a l'altra punta del poble (tot i sabent que jo anava al terminal).

-"¿Y el terminal?" -"Búscate la vida muchacho."

Havíem passat pel seu davant feia 10 minuts. Aleshores vaig esbrinar com arribar-hi, i dos minuts més tard, estava assegut de paquet (amb motxilla i tot) en una d'aquelles motos que tant m'havia xocat al principi.

L'aire em donava a la cara i semblava que volàvem... Estava CONTENT. Per fi era a Colòmbia i havia deixat endarrera els policies regionals corruptes i els taxistes malcarats. A més, el viatge en moto només em va costar 1000 pesos (uns 0,35 euros) que vaig pagar encantat.

Però el pitjor de tot, encara tenia que passar (encara tindria temps per enrecordar-me del taxista...). Si no, no hagués estat tant content...