En el pitjor dels casos, em podria passar el següent: multa d'un salari mínim (uns 160 euros) i deportació a Veneçuela sense possibilitat de tornar... Sincerament, aquesta opció m'aterrava, no ja per la multa o per l'expulsió, sinó pel fet d'haver de mostrar el meu passaport als policies veneçolans altra vegada (sense segell d'entrada a Colòmbia i amb una deportació a sobre).
L'altra opció, potser més probable, era una multa de mig salari mínim (uns 80 euros), expulsió temporal a la frontera (zona neutral) i tornar a entrar a Colòmbia un o dos dies més tard.
I el que va passar realment: trasllat al DAS de Riohacha...
-"¿Usted se siente preso?". Em va preguntar el José mentre em portaven en un cotxe del DAS rodejat de guàrdies.
-"No que va... Ustedes me estan llevando de excursión por toda la Guajira".
-"No que va... Ustedes me estan llevando de excursión por toda la Guajira".
... i allà, cafetó i diverses trucades al cap de la regió per exposar el meu cas. I finalment... Posada en llibertat, prendre un taxi fins a Maicao per tornar a segellar a la frontera, i allà prendre un altre taxi col·lectiu ("colectivo"), ara si, fins a Valledupar...
Bé, aquest últim no va ser un taxi normal... era el cotxe-correu que transportava el bacallà. El viatge em va sortir uns 4 euros més barat, però quan vaig arribar, sentia que necessitava una dutxa.
====================================================================
Olors a banda, aprofito l'ocasió per agrair a José Lopez, responsable del DAS de Fonseca, que es va fer càrrec del meu cas: gràcies a la seva professionalitat, comprensió i la pressió que va fer als seus superiors de Riohacha, em van perdonar la multa i vaig poder resoldre aquest maldecap sense més complicacions.
1 comentari:
Ivan, després de la teva aventura necessites uns dies de repòs, jo de tu em pillava un avió, vaixell o patera cap a les illes Bahames una setmaneta i després de carregar piles pots retornar a les excursions per la selva tropical.
Publica un comentari a l'entrada