Pels qui pensin que estic boig (que sé que hi ha gent que ho pensa), us presentaré en Karl, el noi suec que he conegut a Mérida i que m'ha acompanyat durant la darrera setmana pels camins entre Curvatín i Mucuchíes.
Té vint-i-tres anys i ha decidit prendre's mig any sabàtic i viatjar per sud-amèrica per interrompre els seus estudis de psicologia. Això no és tot: als divuit anys se'n va anar a Austràlia amb mil dòlars a la butxaca i va estar viatjant durant un any sencer... Sempre hi ha gent que ens supera, oi? Aquí el podeu veure (posant amb totes les dones de la "mucoposada San José"), amb la pinta de "guiri" que té... El barret que s'ha comprat a Mérida tampoc l'ajuda massa a passar desapercebut.
Durant els darrers sis dies, hem recorregut una distància d'uns 50 kms i hem superat un desnivell de 3000 metres. Hem caminat entre cinc i sis hores cada dia, hem gaudit de diversitat de paisatges ("llanos", cultius de cafè, selva andina i "páramo") i hem patit la pluja. Molta pluja.
I al acabar el dia, la calidesa i la familiaritat amb que ens rebia la gent de les "mucuposadas" (cases familiars adaptades per a rebre excursionistes). Cap luxe, però no calia. Menjant el que ells menjaven a la mateixa taula, i amb una relació directa amb les famílies (totes tenen un mínim de vuit fills), ha estat una bona manera d'endinsar-se a la Veneçuela "profunda" i prendre contacte amb la gent del país.
I en Karl, allí ha estat tota l'estona. Tot i tenir pinta de cansar-se al arribar a la cantonada, tot i tenir els peus carregats de llagues, tot i no semblar massa equipat per aquest tipus de travessia, tot i ser asmàtic i tenir-li molt de respecte al mal d'alçada... Tot i això, ha aguantat com un campió! Sempre optimista i carregat d'energia i bon rotllo... "Hey man! Look at my feet! Jesus Christ... Shit! I'm fucked!"
M'ha fet riure molt, i ha sigut un bon company de viatge... Segur tornaré a coincidir amb ell en properes aventures.
Per cert, també escriu un bloc: http://www.kallebjorck.blogspot.com/ (l'he ajudat a instal·lar els traductors... potser també hi surto!)
1 comentari:
...i és clar que hi surts!
Molt bé aquest noi, sort d'aquests viatgers solitaris que entren a la nostra vida igual que en surten.
Ja m'han dit que apuntes cap a Colòmbia!
QUe segueixis tenint sort :)
Publica un comentari a l'entrada