Quatre dies a "los llanos"

No sóc massa amic de contractar "tours" organitzats on tot està inclòs: tinc la impressió de que un paga bastant més a canvi de la comoditat de que el transport, l'allotjament i el menjar està resolt.

Però un cop a Mèrida, un bon lloc per sortir a explorar la zona de "los llanos", vaig començar a esbrinar quina seria la millor opció, i finalment vaig haver de reconèixer que ni organitzant-ho un mateix, tenint a disposició tot el temps del món, podria millorar l'oferta: 150 € per quatre dies, i sense que m'hagi de preocupar de res.

A part del que se suposa que està inclòs (allotjament, tres menjars al dia i transport en 4x4) també hi havia una tarda de "rafting" pel riu "Santo Domingo", una ruta a cavall, i unes tres sortides per veure animals amb guies de natura (una d'elles amb canoa, i una altra, nocturna).

Cap queixa... A més, doncs veure tota la fauna que queda per aquestes terres deixades de la mà de Déu: anacondes, capibares, dofins de riu, ossos formiguers, desenes de varietats d'ocells, piranyes, caimans... Caimans? He dit caimans?... Obro parèntesis:

(em vaig emportar l'ensurt de la meva vida quan durant la sortida nocturna, a un dels guies se li va escapar un petit caiman de les mans i em va passar per entre les meves cames mentre jo saltava tant alt com vaig poder... "Tuviste Suerte, Ivan... Si le llegas a caer encima, te muerde seguro!"... Ja veieu: un altre cop la "Suerte"!) Tanco parèntesis.

I després, per la nit, la gent del campament ("hato"), treia la guitarra de quatre cordes (el "cuatro"), les maraques i cantava "música llanera" mentre ballàvem... "joropo"! Si senyors! He après (o almenys he intentat aprendre, aconseguint les millors crítiques) els passos bàsics del joropo... imagineu quin ridícul!

I si no, posàvem els Cd's dels cotxes, convidàvem la gent dels ranxos veïns i bevíem cervesa i rom fins a altes hores de la nit (això vol dir la 1:00, perquè a les 7:00 ja era tot fosc). I en mig de la festa... vam rebre la visita (ja "esperada" per la gent del campament) del Roberto: un ós formiguer addicte a la cervesa, que cada vegada que sent soroll de festa, entra al ranxo com si fos casa seva i busca la seva dosis d'alcohol. Evidentment que quan arriba, tothom abandona la pista, les ampolles, els gots i tot plegat (no és perillós, però té unes urpes que no t'hi pots acostar...) i aleshores comença a ensumar i moure la trompa en busca de "soleres" i "polars"... fins que en té prou... i se'n va... o a vegades dorm la mona allà mateix. Surrealista de debò.

En fi, que sí: que ha valgut la pena pagar aquests diners pel tour de "los llanos"... L'única pega és que m'hagués agradat quedar-me uns dies més per millorar les meves habilitats de muntar a cavall, tornar a ballar joropo amb la Carmen, i fer-li alguna que altra foto al "Roberto".