Selma a Sarajevo

Quedar a Sebilj (altrament dita la plaça dels coloms) no havia estat una bona idea per a una primera trobada. Mentre esperava la Selma, vaig notar alguna cosa a l'esquena, com si algú em piqués per sorpresa.

Però no era ella. Justament era un d'aquells coloms (amb la fama ben guanyada) que se m'havia cagat a sobre. Finalment va aparèixer, tan dolça i tan segura d'ella mateixa com la recordava la primera volta que la vaig veure. Em va somriure, i tot el nerviosisme acumulat durant l'esdeveniment amb el colom, es va esvair i va quedar en pura anècdota.

El Túnel

Just arribar a Sarajevo, la Jasmina em va preguntar:

-"Ja has anat a veure el túnel?" - era obvi que no, doncs ella sabia perfectament que acabava d'arribar -"Doncs qui no l'ha vist, no pot dir que ha estat a Sarajevo... ". Va dir com a bona venedora que era.

Amb una frase tan lapidaria com aquesta, no em podia pas resistir, així que vaig ajuntar-me amb una parella d'australians que tenien previst anar-hi i vam compartir el preu del taxi que ens va portar prop de l'aeroport.

Durant el setge de Sarajevo (que va tenir lloc durant la guerra de Bòsnia) per part de l'exèrcit iugoslau (més tard, exèrcit de Sèrbia i Montenegro), els ciutadans bosnians van construir un túnel per unir la ciutat, totalment incomunicada, amb l'aeroport (teòricament zona neutral).

Avui en dia, s'hi poden veure 80 dels 800 metres originals, un vídeo "casolà" amb un recull d'imatges sobre el setge i com funcionava el túnel (bàsicament una sèrie de recreacions) i una mena de "memorial" amb objectes, fotografies, noticies relacionades... i si es té sort, es pot parlar amb un dels propietaris de la casa on acabava el túnel, qui dona dades interessants i anècdotes sobre la seva construcció.

Es diu que el túnel "va salvar la ciutat" perquè va permetre proveir-la d'aliments, i a molts ciutadans poder escapar del setge. El cert, però, és que molts mantenen que l'objectiu final del túnel era subministrar armes i tropes al malmès exèrcit bosnià. Sigui com sigui, molts dels actuals habitants de la ciutat van poder fugir de la terrible situació amb que es trobaven, entre ells, la Selma.

Quan li vaig dir on havia estat aquell mateix matí, ella no va tenir cap tipus de problema en explicar-me la seva experiència: gràcies als diners estalviats del seu avi, ella, la seva mare i germanes (el seu pare i el seu avi, es van haver de quedar per servir a l'exèrcit bosnià) van poder escapar durant una freda nit d'hivern. En alguns punts, el túnel estava inundat d'aigua, i ella, que només tenia set anys, havia de "nedar"... després van haver de caminar durant hores a través dels boscos nevats, carregats amb tot, fins a un refugi on van esperar un camió que els va permetre escapar a Alemanya... pocs mesos després, s'acabà la guerra i s'aixecà el setge... Però és clar: això, ni la Selma ni la seva família ho podien haver previst...