Avui m'he llevat amb ganes d'anar al cinema! Bé si he de ser fidel a la veritat, no ha sigut ben bé així: m'he llevat més o menys tard, i com que no tenia res planejat per fer, he pensat que seria bona idea anar a veure una pel·lícula aprofitant que a Sarajevo s'hi celebra el famós Festival Internacional de Cinema.
I allí estava jo, fent cua després d'haver pagat els 2,5 euros de l'entrada envoltat de "glamour": catifa vermella, gent acreditada per tot arreu, fotògrafs perseguint algun director "famós"... Per sort, estava acabat de dutxar i se m'ha passat pel cap portar sabates tancades i pantaló llarg. I és que a més, a la sala m'he assegut justament darrera del seient reservat a... Jeremmy Irons (uauuuuuuu!), que finalment no ha aparegut (ohhhhhh!).
Després de dinar un "cevavcici" (s'ha de pronunciar, més o menys, xevaptxixi), què són com unes petites hamburgueses fetes a la brasa amb molta ceba i pa de pita, he decidit trucar a la Selma per passejar: Jo voldria haver jugat als escacs amb ella, però no semblava massa entusiasmada amb la idea i simplement hem xafardejat CD's pel basar. Cap al vespre hem acabat jugant al billar: una activitat que li encanta, però que no fa massa sovint perquè li resulta massa cara (no m'estranya! uns 6 euros per 1 hora, amb cerveses incloses, això sí...).
Resumint, que ha estat un bon dia... I a l'acomiadar-me d'ella, he tingut l'estranya sensació de conèixer aquesta noia musulmana de tota la vida... Estic convençut que si visqués a la mateixa ciutat que jo, la trucaria sovint per quedar amb qualsevol excusa... Anant cap a ca la Jasmina, pensava amb tot això... I també amb lo difícil que se'm faria marxar de Sarajevo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada