The one love hostel

Sortia d'Split sense masses esperances de trobar allotjament. Definitivament, en ple mes d'agost, l'illa de Kórçula estava repleta... Però aleshores va resultar la meva última opció: "The Korçula backpacker's hostel", altrament anomenat "The one love hostel" (el nom té tela, eh?). Resulta que degut a una especial política de reserves (o política de no-reserves), qui arriba primer té llit. Així que allí estava jo: orgullós d'haver aconseguit, una vegada més i sense l'ajut de la guia, l'estada més cèntrica i econòmica de tota l'illa (120 KN per nit, uns 17 euros per una habitació compartida amb balcó i... vistes al mar!!!).

Poc però, vaig trigar en adonar-me que el lloc on m'havia ficat era bastant sectari: jo era l'ÚNIC de parla no anglesa, i formava part del selecte 10% d'europeus. La resta venia d'Austràlia i Nova Zelanda.

Per la nit, després d'haver sopat i d'haver donat un tomet pel poble, vaig tornar a l'hostal. Allò que vaig veure em va confirmar totes les sospites: el saló recepció s'havia convertit en un bar musical amb la música a tota pastilla, l'alcohol es servia a discreció a través de la barra de recepció (ara descaradament reconvertida en barra de bar), i l'ambient distès feia pensar que tot allò s'acabaria convertint en una discoteca esbojarrada.

Per no desentonar, em vaig demanar un rom amb cola (vaig fer els meus esforços per demanar-lo amb croata, però el barman, amb un anglès perfecte i mort de riure em va dir que "allò" no em serviria per a res en "aquell lloc"), i no vaig trigar gaire a conèixer alguns dels personatges que rondaven per allà, intentant-se emborratxar en la seva nit de benvinguda.

Després d'explicar el meu itinerari a uns-es 5 desconeguts-des i d'haver-ne sentit uns altres tants (és una de les formes clàssiques de començar una conversa) sense que les coses anessin a més, em vaig centrar en una "kiwi" que amb prou feines mantenia la dignitat i s'esforçava sense massa encert a pronunciar alguna cosa en castellà (“una serlbesa pourl fabourl!). 5 rondes més tard, i després d'haver-li llençat tots els trastes, vaig abandonar l'escena sense ni tan sols haver tingut el consol d'aconseguir la neozelandesa més beguda de la nit.

Per qui vulgui provar sort: www.korculabackpacker.com/