The one love hostel (i II)

Havia planejat d'anar a l'illa de Hvar al dia següent. L'únic problema era que tan sols hi havia un vaixell que sortia a les 6 del matí i tornava a les 8 del vespre, així que em seria impossible confirmar la meva estada a l'hostal una nit més. La norma era molt clara: cada matí a les 10 am es tenia que baixar a recepció (imprescindible presentar-se amb una ressaca del 15) i confirmar que es volia seguir amb el llit, sinó, podia arribar algú de fora i te la podia prendre. Bé, doncs això és el que em podia passar a mi, perquè no tenia previst d'estar a recepció a les 10 am, així que vaig decidir comentar-ho al "boss" (un sud-africà amb síndrome de dj frustrat), i demanar-li, si us plau, si em podria guardar el llit una nit més.

Em va dir que per descomptat que NO. Vaig tractar d'explicar-li-ho una altra vegada, i ell més o menys es va mantindre: "tu tens assegurada la nit d'avui, perquè anit et vaig veure 'bé', però la de demà no". Al principi pensava que tot el malentès era cosa de l'idioma: o bé jo no m'expressava del tot bé, o no entenia tot el que em deia... Però finalment em va dir amb tota la sinceritat: "This is not a normal hostel, this is a 'party-hostel'. Sleep-party, sleep-party... If you don't stay at party untill late, I can't guarantee the bed. No fiessta, no bed. These are the rules". Així mateix, com ho esteu llegint. Com si fos un anunci de Martini (no party, no bed). La cara d'idiota que vaig posar deuria de ser increïble, perquè l'únic que va fer, va ser oferir-me el seu millor somriure (cosa que em va fer sentir encara més idiota). A més, jo em sentia realment fatigat: encara no m'havia recuperat de la festa de la primera nit i al dia següent m'havia de llevar a les 5:30 am, així que moltes ganes de "juerga", precisament no tenia.

Però el meu orgull fou molt més fort (a més, no tenia moltes més opcions de dormir sota sostre). Pot ser que fos l'únic de parla no anglesa, i pot ser que fos el que tingués més edat, però aquells jovenets australians (una mitjana de 22 anys, no exagero) no aguantarien més que jo, ni tampoc em guanyarien amb tot allò que tingués a veure amb festes.

Finalment m'hi vaig quedar 3 nits ("parties" a mi, JA). I després vaig partir cap a Dubrovnik (la meva salut física i mental m'ho agraeixen, sobretot la mental) amb la roba neta i les piles carregades (les de la càmera i les del mòbil és clar, perquè les meves estan foses, uffffffffff...), però això ja és una altra història.