Belgrad i les seves nits

Pot ser que a Belgrad s'hi vegin les faldilles més curtes d'Europa (i part de l'estranger). Pot ser que en aquesta ciutat les noies llueixin els "shorts" més "shorts" que hom pugui imaginar, i que el sentit d'aquesta paraula (short) adquireixi aquí el seu significat màxim (o mínim, segons com es miri).

Però a més de percebre això, s'ha de donar una petita volta pel seu casc antic i la fortalesa, acostar-se a veure l'església ortodoxa més gran del món i (pels frikys de l'electricitat) la casa-museu de Nicola Tesla.

Ah! La festa, si. No ens oblidem de la vida nocturna de Belgrad. Qualsevol nit s'hi poden veure locals replens de belleses eslaves ballant qualsevol tipus de ritmes (hip-hop i tecno, pel que fa a la meva experiència) amb els rius Danubi i Sava com a teló de fons.

Però en aquestes nits, un se sent com un estrany que s'ha colat en una festa privada. Si a més, un va a aquesta "festa" acompanyat de jovenets anglesos que el seu concepte de diversió consisteix en asseure's en un racó i inflar-se de cerveses, aquesta sensació d'estar fora de lloc pot fregar el patetisme, convertint-te en un tòtil que l'únic que fa és badar i beure, mentre al seu voltant ballen de forma sensual un nombre indeterminat de noies atractives acompanyades de serbis musculosos. Serbis que, qui sap, 10 anys abans eren capaços de matar a Bosnians i Croates sense cap tipus de miraments...