Per altra banda, és en aquest lloc on he sentit el benestar de la famosa "hospitalitat turca". En un poblet de tan sols 1500 habitants que no està acostumat a rebre estranys, un no deixa de sentir-se observat, i a la mínima ocasió, se li ofereixen tota mena d'atencions:
1) Ha sigut l'únic lloc on he pogut conversar amb una noia de més de 8 anys... encara que la conversa s'hagi reduït a les poques paraules que sé en turc... i que per l'únic que ha servit sigui per a que un grup d'adolescents hagi "fet unes risses" a costa meva.
2) El conjunt mesquita-hospital, pràcticament ha sigut obert per mi, i l'objectiu final del guia (que amb prou feines deia dues frases seguides en anglès) semblava que fos servir tes als visitants per a que se sentissin com a casa.
3) Al mercat, un venedor m'ha regalat la compra (2 tomàquets, 1 cogombre i 1 préssec) simplement per donar-li 5 minuts de conversa animada.
4) A la farmàcia, m'han descomptar 0,75 YTL per un producte que estava marcat amb 3,75 YTL.
5) Al restaurant on he menjat, l'amanida va córrer per compte del propietari.
I tot això amb tan sols mig dia de visita!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada