2005-08-31

El dia de la victòria

Quan vaig veure tots aquells militars a l'entrada del mausoleu d'Ataturk, vaig deduir que alguna cosa estranya estava passant, i que les banderes turques per tota la ciutat, especialment les que penjaven dels edificis més alts, no eren casualitat. Efectivament, 30/8: se celebra el "dia de la Victòria" turca contra l'exèrcit grec.
De seguida vaig pensar que havia comès una altra estupidesa, perquè precisament avui, quasi tot estaria tancat, i a més s'havia d'esperar a que el mausoleu es buidés de tots els militars que hi havia (una horeta i mitja veient sortir galons i medalles que no acabaven mai). Però vaig carregar-me de paciència, m'ho vaig prendre amb filosofia, i a la fi vaig concloure que no podia haver triat millor dia per visitar Ankara: tots els oficials sortint del Mausoleu, els pendons amb el rostre d'Ataturk als edificis més importants, les banderes turques per totarreu, autobusos replets de soldats, desfilades de camions, canons i tancs, avions fent acrobàcies... i la gent al carrer, emocionant-se... fins i tot a mi, em van venir ganes de ser turc!
Ankara és sens dubte, la ciutat més moderna i europea del país. Clar, sempre està la cosmopolita Istambul, però com que Ankara és una ciutat relativament nova, presenta una millor urbanització i carrers i avingudes més nets i amples; a més, amb prou feines hi ha turistes, i sense aquests tampoc hi ha venedors de catifes que t'aclaparen per totes bandes (qui diu venedors catifes, diu venedors en general...). El que anava dient: que a part de la zona de la ciutadella i els autobusos públics un pèl antiquats, Ankara podria passar per qualsevol capital europea de l'Est. Dic de l'Est perquè les estàtues, les enormes dimensions del Mausoleu i les banderes roges al voltant li donen un aire una mica "comunista" tan propi d'aquestes capitals.
Pel que fa a les dones, aquí és el lloc on menys mocadors he vist, i passegen vestides com en qualsevol lloc occidental, ja sigui soles, en parella, grups o abraçades dels seus companys. Portava tant de temps sense veure aquestes estampes, que se m'havia oblidat com d'agradables eren. Doncs si, encara que porto molt cansament acumulat (fa tres dies que no dormo en un llit) i que en un principi no tenia previst passar per Ankara, estic molt content d'haver vingut!