Vaig perdre l'autobús a Kars per tonto! Per tonto i no per altra cosa... No m'en vaig adonar que l'autobús va sortir davant dels meus nassos, i mentrestant jo mirant les musaranyes... Despistar-me 10 minuts em va costar 8 YTL (uns 5 euros), el que em va demanar el taxista des de l'otogar fins a les afores, on el vam enxampar.
Després vaig pujar al microbús ple de turcs malcarats i pudents. L'olor provenia bàsicament d'un home que es va descalçar i que semblava que no ho hagués fet durant els darrers tres dies. A més, suava com un porc i semblava ressacós, perquè es va apoderar de la nevera del bus i va començar a devorar llaunes d'aigua com un malalt.Passada una hora, va pujar una parella de turistes. No hi havia dubte, a simple vista es notava que no eren locals: els dos rossos, de pell blanca i fina i rostre cremat pel sol. Ella portava un vestit vaporós de color blanc, i a més de tímida i esquifida, semblava temerosa d'aquell lloc i d'aquella gent, i amb prou feines aixecava la mirada del terra. La constitució corpulenta d'ell semblava protegir-la, però vestia una impecable americana blanca que li anul.lava qualsevol intenció de semblar rude. Semblaven prínceps. Eren com dues figuretes de porcellana en una ferreteria greixosa i fosca.
Es van assentar el més discretament que van poder i no van dirigir-se la paraula. Jo em vaig apiadar una mica d'ells: semblaven tan delicats!
Després d'una estona, ell va aixecar-se, i amb un turc bastant envejable es va dirigir al conductor. Ja no em semblava tan vulnerable, ja que sabia desenvolupar-se prou bé en aquell medi tan hostil... Tornant al seu lloc, va treure una bossa de plàstic d'un compartiment i la hi va donar a la seva companya.
Qui es mareja en una carretera totalment recta a les 7 de la tarda? Certament, una princesa tan delicada que no pot suportar la nauseabunda olor de peus que envoltava aquell vehicle... Vaig tornar a veure'ls delicats i vaig tornar a sentir llàstima d'ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada