Carrer 10

L'hotel queda a la "zona dels hotels". Un terme recurrent que utilitza la gent de Santa Marta per no utilitzar "la zona de les putes", que evidentment, ofereixen els seus serveis als hotels.

El carrer 10 no és dels més concorreguts, i passar més temps de l'habitual a l'hotel, m'ha permès adonar-me que sempre hi ha una sèrie de personatges peculiars (com en un serial de televisió) al voltant i als locals veïns. I la majoria d'ells, val a dir-ho, també s'ha acabat aprenent el meu nom.

L'Alvarito, un home de cabell blanc, ofereix amb un to de misteri i clandestinitat a tots els nouvinguts cocaïna i marihuana...

Marihuana, és el que ha pres amb excés el Jorge, un "hippie" colombià de quaranta anys que està més penjat que les hamaques, i que porta més d'un any vivint aquí, esperant que fer amb la seva vida...

Vida, és el que vol canviar el Giorgio, un italià bevedor que es passa tot el dia xerrant i explicant a tothom que vol muntar una empresa de turisme de luxe, encara que no fa res per posar-la a la pràctica...

Pràctica, la de l'Álvaro, l'amo de l'empresa de submarinisme, que cada dia es passeja amb una noia diferent, sempre MASSA jove per ell. Però les tracta amb tanta estima i consideració, que ningú li retreu res...

Res, és el que ven el pintor de quadres que ofereix la seva mercaderia dues vegades al dia amb el mateix discurs repetitiu... Tot i que la meitat dels turistes, no l'entén...

Entén, entén i consent, és el que fa el Jairo, el propietari de l'hotel, que sembla que ho passi tot per alt i permet de tot perquè "este man está peor y más loco que todos"...

"¡Todos!", a "todos" és que va engegar a la merda la Paolita el dissabte passat, quan plorava desconsoladament el dia que feia tres anys que havia mort el seu pare... Però aquest fet era només una excusa: ella no plorava de tristor, plorava de ràbia i havia llençat l'ampolla de cervesa contra el terra... Simplement plora perquè ja no troba raó per no fer-ho. Perquè als seus disset anys (i no cal entrar en detalls perquè necessitaria dos blocs sencers), és conscient de que la vida no l'ha tractat bé...

Bé. Bé, malgrat tot aquest entorn, que a hores d'ara ja s'ha convertit en familiar... Bé és com està "ese man europeo" que porta més temps del què és habitual en aquest hotel... que va amb el manual de busseig sota el braç a tot arreu i és l'únic que es connecta a Internet en aquell local proper on un es pot connectar a Internet, però tothom fa qualsevol cosa excepte connectar-se a Internet.