"Buena suerte vs. Mala suerte" (i 2) - versió nocturna-

Coincidir amb el Dino (COR) a Cartagena i convence'l perquè surti amb mi aquest vespre i es converteixi en company de "rumba" per una nit... això és: "Buena Suerte!" :)

Comprovar la poca resistència que tenen els asiàtics a l'alcohol, veient com el meu company de batalla es queda adormit damunt l'altaveu després de tant sols dues copes de rom... això és: "Mala Suerte!" :(

Conèixer a la noia més simpàtica i divertida de la discoteca (amb diferència!) dos glops més tard... això és: "Muy Buena Suerte!" :)

Que després de vint minuts de conversa, aquesta noia em demani 100.000 pesos per continuar la nit amb ella... això és: "Mala Suerte!" :(

Però és igual! Per la nit (a no ser que un acabi a l'hospital o a la presó), qualsevol història, ja sigui de bona o mala sort, sempre és graciosa i divertida de recordar.

====================================================================

Pel que fa a la prostitució... doncs massa. Jo em pensava que a Santa Marta n'hi havia molta, però a Cartagena la cosa no té límits. Qualsevol preu (des de 15000 pesos, uns 5 euros), qualsevol edat (he dit qualsevol!), i a qualsevol lloc (pels voltants del "Parque del Centenario" o a les discoteques cares)...

Els turistes es posen les mans al cap i es lamenten a la "Plaza de la Aduana" on es venien com a esclaus els negres que venien d'Àfrica en època de la colònia... Però ningú diu res quan tota la ciutat vessa de noies menors d'edat recloses (literalment) a residències subjectes a estrictes normes de comportament...

No tinc res en contra de la prostitució exercida lliurement, de manera autònoma i/o "voluntària" (si es que es pot utilitzar aquesta paraula quan es parla de prostitució). És a dir, si una noia de bon veure (que també n'he conegut d'aquestes) es vol treure un sobre-sou o pagar-se els seus "capricis" anant a la caça del turista, doncs cap problema, ho trobo perfecte.

Però la majoria de "nenes", amb falta de recursos, i un nivell d'educació molt baix, viuen (com he dit abans) en condicions molt dures, sotmeses i esclavitzades per les màfies. És clar que entre l'esclavatge de la "Plaza Aduana" i el del "Parque del Centenario" (només distants uns 200 m) hi ha moltes diferències, però la més evident i greu per mi, és que avui estem al segle XXI i ho tolerem.