Normalment sempre passa així: les decisions que un pren sempre acaben sent les millors.
Això és el que penso sobre la meva decisió d'entrar a Colòmbia per Valledupar. Després d'haver passat uns dies gaudint de l'hospitalitat de la Jenis i la seva família, vaig posar rumb a Santa Marta i el "Parque Tayrona"... però no pas sol: aquests últims dies els he passat al parc en companyia de l'Alexandra, la filla de la Jenis, que també tenia previst viatjar-hi i finalment hem decidit d'anar-hi junts.
El fet de recórrer el parc amb ella, suposa de perdre'm de certes coses: conèixer algun grup d'israelians, entaular amistat amb algun nord-americà "friky", o fins i tot, intimar amb alguna alemanota... Però sincerament, no calia: l'Alexandra és prou entretinguda i divertida per deixar de banda tot allò que no he pogut fer.
Al so de la seva falca "a veses pasa, marica", he gaudit de la seva companyia i hem recorregut selva amunt i avall, esquivant cocos assassins i banyant-nos a platges paradisíaques...
Avui m'he acomiadat d'ella a Santa Marta amb un "ja ens passarem les fotos..."... I després de trobar allotjament, he pujat al terrat de l'hostal (més tard m'han assegurat que és "el hotel más bacano de todo el Caribe"), i per sopar he fet com els darrers dies: he obert les llaunes i el pa de motlle, i he començat a preparar llet de soja en pols envoltat de hippies... Però ja no ha sigut divertit.
2 comentaris:
Llet de soja en pols? això és la beguda típica de colòmbia?
Parlant de productes típics... si t'ofereixen el producte colombià més exportat (alguna cosa que s'extreu de les fulles de no sé quina planta...) tu digues que ni veure'l! que a tu et va el pamtumàquet! ;)
Mmmmh... El producte típic colombià més exportat... Massa tard Willy! Ja n'he begut de cafè! :)
Publica un comentari a l'entrada